28 de juny del 2022

Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he trobat on fan pagar la visita. La torre del campanar, de 123 metres d'alçària, apareix tapada de dalt a baix per obres de restauració, Bé, de fet tota la catedral fa molts anys que és objecte de treballs de restauració. És gairebé un miracle que l'edifici hagi pogut arribar als nostres dies perquè va patir la devastació de la iconoclástia protestan, i durant els anys de la revolució francesa va ser sentenciat a desaparèixer com a seu episcopal i, fins i tot, s'havia d'enderrocar i les seves pedres havien de sortir a la venda. 


La catedral d'Anvers, edificada en estil gòtic brabançò entre 1352 i 1521, consta de una nau central i sis de laterals (3 més 3 a banda i banda) amb transepte, cor i deambulatori. És una de les catedrals gòtiques que m'han semblat més impressionants tant per les seves dimensions com per la seva unitat d'estil. Algunes xifres. Torre del campanar nord: 123 m.; alçada del cimbori: 43 m.; llargària interior del temple: 118 m.; amplada de la nau central: 28 m. 









La catedral conserva extraordinàries mostres de l'art de Rubens que es troben entre les millor obres de la seva autoria, com dos tríptics d'enormes proporcions representant l'Alçament (4,60 x 6,40 m) i el Descendiment de la Creu (4,21 x 6,17 m)



També de Rubens és el quadre encarregat per Juan del Río, degà de la catedral: "L'Assumpció de Maria" (4,90 x 3,25 m) que presideix l'altar major. És de les poques obres d'art realitzades per a la catedral que han sobreviscut "in situ" fins els nostres dies.


La Plaça del Mercat d'Anvers (Grote Markt) és el nucli històric de la ciutat antiga on es troben, com a Brusel·les, tant l'edifici de l'Ajuntament com les cases gremials. L'edifici manierista de l'Ajuntament, inclòs dins del catáleg del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, data de 1561-1563 quan va substituir l'anterior edifici que havia quedat insuficient i obsolet.


A la part central de la façana es pot veure l'escut de la Monarquia Hispànica




Davant de l'edifici de l'Ajuntament hi ha la Font d'en Brabo (Brabofonteyn) un personatge de la cultura popular d'Anvers. Segons la llegenda Brabo havia estat un soldat romà que es va enfrontar amb un gegant anomenat Druon Antígon a qui li va tallar la mà i la va llençar al riu Escalda, que passa molt a prop d'aquí.

Nomes a pocs minuts de la Plaça del Mercat es troba el curs fluvial de l'Escalda i el castell Het Steen, literalment "La Pedra" en neerlandès, que es considera l'edifici més antic de la ciutat d'Anvers. Data de començaments del segle XIII i va servir de fortalesa, presó i seu dels tribunals de justícia entre altres coses fins que l'any 1549 l'emperador Carles V el va donar a la ciutat que en va ser propietària fins el 1828. Després d'haver estat un museu arqueològic l'històric edifici ha passat a ser la seu dels serveis turístics de la ciutat.



Buscant l'església de Sant Carles, em trobo aquesta urbanització de cases modernes, peró seguint la línia de l'arquitectura tradicional flamenca. És veu molt traquil·la, sense circulació, sense sorolls, en ple centre antic de la ciutat.



Lésglésia de Sant Carles Borromeu (Sint Carolus Borromeuskerk) és un temple de factura barroca que data del segle XVII, fundada pels jesuïtes, que originalment havia estat dedicada a Sant Ignasi de Loiola. Quan el 1773 la Companyia de Jesús va ser dissolta l'església va ser consagrada novament sota l'advocació de Sant Carles Borromeu, arquebisbe de Milà. És un temple de grans dimensions, típic exemple de les esglésies construïdes després de la Contrareforma, amb una façana que recorda l'església del Gesù, de Roma, planta basilical de tres naus i galeries superiors damunt les naus laterals. 






A un pas del riu, a l'antic barri dels mariners, es troba l'església de Sant Pau d'Anvers (Sint Pauluskerk) que data del segle XVI i és d'estil gòtic tardà, i de planta basilical, amb tres naus. Conté un considerable tresor artístic amb pintures dels grans mestres flamencs: Rubens, Jordaens, A. Van Dyck, De Vos i altres.






Rubens. La Disputa del Santíssim Sagrament


Jordaens. Mort a la creu


Rubens. L'adoració dels pastors

25 de juny del 2022

Viatge a Flandes XI. Anvers


Anvers és la capital de la província del mateix nom, dintre de la Comunitat Flamenca de Bélgica. La ciutat està delimitada pel riu Escalda que serveix de via de comunicació i de transport des del gran port de l'estuari obert al Mar del Nord, el segon més important de tota Europa després del de Rotterdam. En termes de població és el municipi amb més habitants de tot el país (530.000) amb una àrea metropolitana de més de 1.200.000.

Arribo des de Brusel·les poc abans de les 10:00 h. amb el tren que em deixa a l'espectacular estació d'Antwerpen Centraal, considerada una de les més belles del món. Va ser construïda en un termini de 10 anys, entre 1895 i 1905, i recentment ha estat reformada per convertir-la en estació passant per la circulació de trens d'alta velocitat.


El vestíbul és espectacular i fa pensar en una catedral o temple ferroviari d'enormes proporcions




Del vestíbul es passa a una zona d'arribades que fa de distribuidor dels fluxos de personal que es dirigeix a les andanes que es troben distribuïdes en 4 nivells amb un total de 14 vies.


 


Només sortir de l'estació ja estic en ple centre de la ciutat, a la Konigin Astridsplein. A una banda. el Zoo, amb fama de ser un dels millors d'Europa; a l'altra, el barri dels diamantistes, tant dels talladors com dels comerciants. 

Tiro per la Kayserlei Straat, un carrer amb moltes terrasses i restaurants, camí de la Rubenshuis, la casa del pintor a Anvers on hi va viure i va tenir el seu taller durant els seus 30 últims anys. De fet és un immoble molt refet perquè l'edifici va arribar a finals del segle XVIII en estat d'abandonament i gairebé ruinós, tot i que mantenia la seva estructura, amb el pati interior i el seu pavelló. Al segle XIX les autoritats municipals van adquirir la casa i van endegar un procés de reconstrucció de les parts perdudes o en mal estat. Això es va poder fer perquè es conservaven pintures, gravats d'època i descripcions detallades de l'immoble i, per descomptat es coneixien les tradicions en la distribució i decoració del insteriors de les cases dels benestants.

Un pòrtic italianitzant dona entrada a un pati enjardinat


A una banda hi ha una típica casa d'estil flamenc que és on hi vivien el pintor i la seva família


A la banda oposada hi ha un altre edifici d'estil entre renaixentista i barroc que era on l'artista hi tenia el seu estudi i taller, així com l'espai per mostrar les seves obres als seus clients


Al fons del jardí un pavelló que él la part de la casa de Rubens que menys necessitat va tenir de restauracions.


L'interior de la casa està agençat amb mobles, quadres i elements decoratius autèntics d'època i recrea l'ambient domèstic d'una casa pertanyent a una família benestant com se suposa que era la de Rubens, un pintor de gran èxit i extensa producció. Entre els quadres els hi ha originals de l'artista i d'altres d'altres celebritats de la pintura flamenca.




Rubens. Sant Sebastià socorregut pels àngels


Antoon Van Dick. Autoretrat


Rubens. Retrat del pintor paisatgista Jan Wildens


Jordaens. La Presentació de Jesús al Temple


Camí de la Plaça Grote Markt i de la Catedral em trobo amb bones mostres d'arquitectura eclèctica a la Plaça David Teniers on es troba un monument al pintor flamenc del segle XVII.




Façana de la seu teatral de l'Òpera i Ballet de Flandes a Anvers que em recorda la del Teatre Coliseum de Barcelona. Hi ha una segona seu teatral  a Gant





Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he tro...