Arezzo (III)

L'església de Santa Maria delle Pieve és una bellissima església romànica d'Arezzo. Es troba en un carrer que està entre els més animats de la ciutat, el Corso Italia, i és difícil no trobar-la perquè és una de les més visitades pel seu interès arquitectònic. Els seus primers antecedents es remunten a principis del segle XI, si bé l'edifici que avui veiem és del segle següent. Al segle XIII es va construir l'actual façana, i el campanar és del 1330.

Santa Maria delle Pieve

La façana recorda a la de la catedral de Pisa, però a mi m'agrada més aquesta, de pedra vista i sense revestiments. Té tres galeries, la primera amb arcs de mig punt i a les altres dues les columnes, totes de fust diferent, són arquitravades.

Façana principal de Santa Maria delle Pieve

Detall de l'arc d'entrada amb escultures que conserven restes de policromia

Part darrere de l'església tocant a Piazza nGrande.  Absis de basament amb arcuacions cegues. Més amunt es repeteix l'esquema de les dues galeries, d'arcs i amb arquitrau.

Interior de l'esglesia, de tres naus amb la central de gran amplada, i presbiteri elevat

Pietro Lorenzetti. Políptic de Santa Maria amb el Nen i Sant Donat, Sant Joan l'Evangelista, Sant Joan el Baptista i Sant Mateu que decora l'altar major.

A Arezzo es conserven les restes de l'amfiteatre romà d'Arretium, en la zona sud del recinte enmurallat de la ciutat, en un lloc on també es troba el Museu Arqueològic de la localitat que no vaig visitar per manca de temps. De forma elíptica, el circ devia ser força gran, perquè les mides eren de 121 metres en l'eix major, i de 68 en l'eix menor, o sigui que seria d'aforament considerable. Avui no resten més que pedres i indicis del que va ser fa gairebé dos mil anys, però que ens permeten imaginar com va ser en el seu moment d'esplendor.

Perspectiva de l'amfiteatre romà. A dalt, a l'esquerra es veu l'edifici del Museu Arqueològic

L'església romànica de San Domenico (Sant Domènec) és una de les més notables i visitades d'Arezzo perquè a més d'altres obres d'art importants conserva un crucifix, pintat en fusta, de Cimabue que està considerada com una de les obres cabdals de la pintura italiana del segle XIII. 

Façana de l'església de San Domenico

Interior de l'església, d'una sola nau

Cimabue. Crist crucificat (segona meitat del segle XIII)

Spinello Aretino. Fresc de Sant Felip i Sant Jaume el menor

I bé, el viatge s'acaba. Torno a Florència i demà toca tornar a casa i caldrà aprofitar les últimes hores d'aquesta nova estada a Toscana on he vist tantes coses no vistes abans i he revisitat altres que ja coneixia però que ara he vist amb altres ulls, amb l'esguard de la saviesa que atorguen els anys viscuts i les coses apreses. Abans de tancar el blog, però, deixo les ultimes imatges del viatge.

Diversos aspectes dels carrers d'Arezzo

Arezzo (II)

 Catedral d'Arezzo sota l'advocació de Sant Pere i San Donat

La catedral d'Arezzo es troba a la part més alta de la ciutat ocupant el lloc on abans va haver-hi una basílica paleocristiana i l'acròpolis d'Arretium. El temple es remunta a l'últim quart del segle XIII quan el Papa Gregori X va fer una donació a la diòcesi de 30.000 florins d'or destinats a la construcció d'una nova catedral. Les obres es van allargar fins el 1511 quan es van interrompre els treballs i la façana inacabada. L'actual façana neogòtica és del periode entre 1901-1914.

Interior de la catedral d'Arezzo

Voltes amb frescs de Guillaume de Marcillat i Salvi Castellucci

L'estructura de la catedral és molt senzilla, de tres naus, sense transepte, molt similat a la seu de Barcelona, encara que la d'Arezzo és de dimensions inferiors. Tot i que la guia no diu res, fa l'efecte que la intervenció de 1901-1914 no es va quedar només en la construcció de la façana sino que, probablement, els treballs també afectar l'interior del temple. En el moment d'entrar, com es pot veure a la foto, s'estava oficiant la Missa major i no vaig voler fer fotos fins que s'acabés l'ofici. Vaig sortir a fer un cafè per fer temps i vaig tornar al cap d'uns vint minuts, quan vaig veure que la gent sortia.

L'altar major amb l'arca que conserva les despulles de San Donato

L'altar major és de marbre blanc, com la molt treballada Arca de San Donato, on es conserven les despulles del sant, que va patir martiri el 363 i és el patró de la ciutat. És obra, en successives intervencions al llarg del temps, de diversos artistes, alguns anònims i altres coneguts com Agostino di Giovanni, Agnolo di Ventura o Giovanni di Francesco.

Campanar de la catedral d'Arezzo

El campanar de la catedral té darrera una curiosa història. El primer que es va construir formava part de l'edifici del temple però les vibracions de les campanas causaren danys a les vidreres dissenyades per Guillaume de Marcillat, de manera que s'inicià la construcció d'un nou campanar una mica més allunyat, però un aqüífer soterrani va causar problemes d'estabilitat motiu pel qual es va construir un altre campanar, l'actual, en principi exempt. Només quan es va veure que aquesta vegada no hi havien problemes es va unir a l'edifici de la catedral amb la construcció de la casa del sagristà. 

Als jardins que es troben a prop de la catedral hi ha aquest monument dedicat al poeta i humanista Petrarca, fill d'Arezzo

Vista des del mirador del Parc. Ja fa estona que no plou, però el cel es veu amenaçador ...

Piazza del Duomo  amb el Palazzo dei Priori o Palazzo del Comune o Ajuntament

Giorgio Vasari, el famós pintor, arquitecte, biògraf i historiador de l'art va néixer a Arezzo i aquí va comprar el 1504 la que havia de ser la seva residència habitual. Va dedicar molt de temps, esforços i diners a adaptar-la al seu gust i decorar-la tot i que hi va viure temporades no gaire llargues degut als molts encàrrecs que tenia per treballar a diverses ciutats italianes. La casa Vasari es pot visitar a Arezzo i aquí deixo algunes imatges d'aquest interessant punt d'atracció de la ciutat, especialment pels frescs manieristes alguns d'ells del propi artista i altres pintures de diversos artistes i d'interès variable.

La casa de Giorgio Vasari a Arezzo

Pati interior

Imatges dels frescs dels salons

Carlo Portelli. Al·legoria de la Caritat

Andrea Sansovino. Galba

Giorgio Vasari. Deposició de la Creu

Arezzo (I)

Arezzo, amb una població de pràcticament 100.000 habitants, és la capital de la província del mateix nom i es troba a uns 70 quilòmetres de Florència; un viatge que es pot fer en poc més de mitja hora, anant còmodament en tren, per menys de 8 euros. La ciutat és molt antiga té el seus orígens en època etrusca i va ser una de les més importants d'Etrúria, possiblement capital d'una de les dotze lucumònies en què es dividia el país.

Quimera d'Arezzo, un ésser mitòlogic, obra d'art etrusc, símbol de la ciutat, i que està exposada al Museu d'Arqueologia de Florència

A part del seu interès històric i artístic, Arezzo va guanyar rellevància en els últims anys gràcies a la localització de diverses seqüències de la pel·lícula "La vita è bella" (1997) de Roberto Benigni, una de les més justament premiades del cinema italià.

Arribo a Arezzo amb mal temps, ha plogut durant tot el viatge d'anada i just en sortir de l'estació ha deixat de ploure, però el cel està ennuvolat i la previsió és de temps inestable.

Arezzo. Piazza Grande

Si Siena té la Piazza del Campo com a cor de la ciutat i lloc de celebració del famós Palio, Arezzo té aquesta Piazza Grande -que també fa desnivell, però més acusat que el que té la Piazza senesa- com a lloc de festes tradicionals de sabor medieval.

Començo la meva visita a Arezzo per la Basílica de San Francesco, un històric temple de factura gòtica del segle XIII, i amb façana sense revestiment, molt conegut sobretot pels extraordinaris frescs de Piero della Francesca que il·lustren diversos relats sobre la Vera Creu.

Façana principal de la basílica de San Francesco d'Arezzo

Interior de la Basílica

L'interior de la basílica, molt espaiós, es d'una sola nau i a les parets de la capella major es poden admirar els frescs de Piero della Francesca sobre episodis de la Vera Creu, que abans he esmentat, realitzats per l'artista entre 1453 i 1464.

Sobre l'altar el Crist crucificat del Maestro de San Francesco

Frescs de Piero della Francesca sobre relats de la Vera Creu

Adoració de la Creu i encontre entre Salomó i la reina de Saba

Detall de l'adoració de la Creu

Troballa de les tres creus i verificació de la Santa Creu en presència de l'emperadriu Helena 

Batalla d'Heracli i Cosroè

Detall de la mort d'un patge

Arezzo disposava de bones fortificacions car, per una banda estava envoltada de muralles d'època medieval que encara es conserven i, per l'altra, a la part mes alta de la ciutat es trobava una fortalesa d'època medicea de la que encara romanen en peu els seus baluards mentre que les construccions de l'interior ja no existeixen perquè han donat pas a un parc des del que es pot gaudir de bones vistes dels encontorns. Deixo algunes imatges de la muralla de la ciutat.

Francesco Petrarca, poeta i humanista va néixer a Arezzo on encara es troba la seva casa "natal" que ara és un museu i biblioteca especialitzada en l'obra del escriptor. Una casa on Petrarca, de fet, no hi va néixer ni hi va viure donat que l'actual edifici es remunta al segle XVI, dos cents anys després de la mort de l'escriptor ... No vaig entrar al museu i només vaig estar al pati per fer una foto.

Exterior de la casa Petrarca

Entrada a la Casa-Museu

Una imatge del pati