Comença a caure la tarda i el temps s'està emboirinant. He dinat en una petita trattoria del centre, gairebé buida, que m'ha fet recordar un consell del meu pare, que deia; Jo no menjaria mai en un restaurant buit ... Sortosament no s'ha complert el pronòstic, i he menjat francament bé, a preu raonable: insalata il·lustrada amb embotits del país i un plat de pasta -tagliolini alla toscana- acompanyat per una copa de Chianti, i cafè. I novament en marxa. Tinc previstes les visites a dues esglésies: San Domenico i San Francesco, i cap allà quarts de set o les set, retornaré a Florència.
Església de San Domenico
L'església de San Domenico es troba a la plaça del mateix nom, data del segle XIII i és una mostra d'arquitectura de transició estilística del romànic al gòtic. Va ser fundada pels frares dominicans el 1283, que tingueren aqui el seu convent a Prato. La façana està sense completar el característic revestiment de marbre bicolor que llueixen una bona part de les esglésies a Toscana. L'any 1647 l'església va patir un gran incendi que va destruir l'interior i que va determinar una gran reforma que el va convertir en un temple barroc.
Interior de l'església de San Domenico
Una de les obres d'art que es va salvar de l'incendi és el crucifix sobre fusta de finals del segle XIV atribuït a Lorenzo di Niccolò que decora un dels altars laterals
Crist crucificat de Lorenzo de Niccolò (atrib)
A la dreta de la façana es troba l'accés al convent on es pot veure un gran claustre renaixentista i un interessant museu dedicat a la pintura mural però que vaig trobar tancat per obres de ristrutturazione.
Claustre del convent
Vista del campanar de San Domenico des del claustre del convent
Església de San Francesco
Detall del timpà de la porta d'entrada amb una imatge de la Mare de Déu
L'església i el convent annex de San Francesco es remunten al 1223 quan, encara en vida del Sant, va ser fundada una petita esglesia que va començar a ser ampliada poc després de la canonització del poverello d'Assís, finalitzant les obres el 1284. A començaments del segle passat l'interior del temple va ser objecte, d'una reforma en un intent de retornar-li l'aspecte de l'època en què va ser construït, sense obtenir un resultats gaire afortunats.
Interior de l'església de San Francesco
Claustre
El més destacat de San Francesco és la sala capitular o Cappella Migliorati que conserva uns frescs que són potser una de les obres més importants del pintor Niccolò Gerini. La construcció y decoració de la capella va ser donació de la família Migliorati en honor de la qual encara conserva el nom.
Entrada a la Cappella Migliorati
Interior de la Cappella Migliorati amb volta decorada amb les imatges dels quatre evengelistes
Diverses imatges de la Capella Migliorati i dels frescs de Niccolò Gerini (c. 1400)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada