30 de novembre del 2018

Florència. El Palazzo Pitti (I) La Galleria Palatina

 

Sens dubte el Palazzo Pitti és un dels monuments històrics i artístics més interessants de Florència. Els seus orígens daten de mitjans del segle XV, en què era la residència de Lucca Pitti, un ric banquer florentí. Posteriorment va ser adquirit per la família Mèdici que va fer d'ell la residència dels Grans Ducs de Toscana fins que al segle XIX els Savoia, en el curs del procés d'unificació estatal italià, va residir-hi durant el periode entre 1865 i 1871, en què la família reial italiana es traslladà al Palau del Quirinal, a Roma.

 Vista dels jardins del Boboli des del Palau. En el pla inferior es veu el pati d'entrada

Actualment el Palazzo Pitti és un gran complex que dona cabuda a tres importants museus: 
* La Galleria Palatina, on es conserva la col·lecció formada al llarg dels segles XVI i XVII pels Mèdici i composta per diverses pintures i escultures de gran valor artístic.
* La Galleria d'Arte Moderna, on es poden veure diverses pintures, la majoria del segle XIX, amb obres principalment d'artistes del moviment dels "Macchiaioli" i altres creadors.
* El Tresor dels Mèdici, format per una gran quantitat d'elements d'arts decoratives com mobles, miniatures, joies, i altres objectes de gran valor acumulats al llarg dels segles per la familia.
Igualment, al Palazzo Pitti es poden visitar els apartaments reials que van ser ocupats pels Savoia durant el temps en què hi van residir, així com altres museus d'interès divers com els dedicats a la Indumentària i a la Moda, als Carruatges, i a una rica col·lecció de porcellanes.

El Palazzo Pitti per la part posterior des dels jardins del Boboli

Poso un seguit d'imatges de les obres artístiques més interessants i altres elements destacables dels museus que vaig visitar. En primer lloc, la Galleria Palatina, que empatxa visualment degut, a parer meu a la forma en que les obres estan exposades, i que respecta la forma d'exhibir les pintures al segle XIX, de forma amuntegada, cobrint els murs de dalt abaix.

Guido Reni. Bacus jovenet

Botticini. La Verge amb el Nen, Sant Joan infant i els Àngels

Rafael. Dona velada

Rafael. Verge amb el Nen

Caravaggio. Eros dorment

Ticià. Magdalena penitent

Bronzino. Leonor Álvarez de Toledo

Rodolfo del Ghirlandaio. Sant Pere i Sant Pau

Rafael. La Verge de la Cadira

Rafael. Retrat de Tommaso Inghirami

Filippo Lippi. Verge amb el Nen

Veronese. Retrat de personatge desconegut

Segueix una selecció d'imatges d'algunes de les estances de la Galleria Palatina on es pot apreciar l'amuntegament de quadres, sense cap ordre d'autors, èpoques o estils, sinó només de tamany físic, perquè el que comptava era omplenar les enormes parets de les sales d'aquesta zona del Palau.







28 de novembre del 2018

Florència. Museo Nazionale del Bargello

El Museu del Bargello és un dels més importants de Florència, particularment en obres escultòriques, i conserva una magnífica col·lecció d'obres renaixentistes originals dels més gran mestres com ara Donatello, Miquel Àngel, Ghiberti, Cellini, Gianbologna, etc. Des del 1865 les sales d'exposició ocupen un edifici del segle XIV que inicialment va ser la seu dels Tribunals de Justícia i dels calabossos dels condemnats. 



Vistes de l'edifici i del pati central de l'edifici que ocupa el Museu

Vestíbul del Museu

Donatello. David, en les dues versions, bronze a l'esquerra i marbre a la dreta

Verrocchio. David

Donatello. Sant Jordi, procedent de la façana de l'Orsanmichele

Luca della Robbia. Madonna procedent de Santa Maria Nuova

Miquel Àngel. Tondo Pitti

Miquel Àngel. Apollino

Miquel Àngel. Bacus

Miquel Àngel. Brutus

Sala de les petites escultures en bronze

Sala de les petites escultures en ivori

24 de novembre del 2018

Florència. El Museo Archeologico Nazionale di Firenze

La majoria de gent de conec i que ha visitat Florència parlen molt i molt bé dels grans museus que posseeix la ciutat, però pocs o molt pocs han visitat el Museu Arqueològic Nacional que té la seva seu al Palazzo della Crocetta, un edifici del segle XVII al costat de l'antic Ospedale degli Innocenti. 

Normalment els visitants de Florència dediquen el seu temps als Museus més populars com la Galleria defli Uffizi, la Galleria della Accademia o els diversos museos del Palazzo Pitti, i en certa manera és lògic que sigui així si no es disposa de temps suficient per veure-ho tot. Però creieu-me, val la pena una visita a aquest Museu on no tot és de primeríssim nivell, tot i que hi han algunes peces extraordinàries, a parer meu. Poso unes fotos de les que més m'han agradat.

Quimera trobada a Arezzo. Escultura etrusca en bronze del segle V AC 

Retrat fúnebre d'una jove, fet a l'encaust. Trobat a Al Fayum, Egipte 

Estatua d'Apol·lo adolescent, trobada a Pesaro. Còpia romana d'un original grec del segle V AC

Estàtua etrusca de Minerva del segle IV AC. Còpia d'un original grec del segle V AC, original de Policlet 


Escultures fúnebres etrusques, amb restes de policromia, que representen dones assegudes en un banquet

Sala amb diverses peces de la col·leccio egípcia del Museu

Vitrina amb diverses peces de la col·lecció de vidres romans

L'Orador. Escultura etrusca del segle I AC. Durant molt de temps es va creure que era una estàtua romana fins que a la part inferior de la túnica es va descobrir una inscripció en caràcters etruscs.

Moneda romana d'or del segle III amb l'efígie de l'emperador Alexandre Sever

19 de novembre del 2018

Florència. Galleria degli Uffizi (III)

Andrea del Sarto. "Noli me tangere"

Andrea del Sarto Retrat de Baccio Bandinelli

Ticià. Flora

Ticià. Venus d'Urbino

Tintoretto. Retrat de Iacopo Sansovino

Rogier van der Weyden. Deposició de Crist en el sepulcre

Albrecht Dürer. Adoració del Mags

Domenikos Theotokopoulos, El Greco. Sant Joan Evangelista i Sant Francesc

Velázquez. L'aiguader de Sevilla

Velázquez. Autoretrat

Caravaggio. Bacus

Caravaggio. El sacrifici d'Isaac

Caravaggio. La Medusa

Van Dick. Retrat eqüestre de l'emperador Carles V

Pieter Paul Rubens. Entrada triomfal d'Enric V a París

Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he tro...