Visita a La Rochelle

La Rochelle. Entrada al Port. Pintura de Camille Corot, 1851

He aprofitat un dels dies de la meva estada a Bordeus per visitar una bonica ciutat portuària que es troba a uns 160 Km de distància de la capital d'Aquitània. Surto escopetejat de l'hotel cap a l'estació que sort que es troba devant mateix i agafo el tren de les 7:45. Pràcticament no he tingut temps de prendre el desdejuni, només un cafè iun croissant a corre-cuita, i sin de cas ja prendré alguna cosa en el tren, que té servei de cafeteria.

Estació ferroviària de La Rochelle

Arribo a les deu del matí tocades, i començo la visita a la ciutat. La Rochelle no arriba a 80.000 habitants i de sempre ha estat considerada com una ciutat per passar les vacances d'estiu. Viu principalment de la pesca, les salines de l'illa de Ré que està comunicada amb terra ferma per un pont de peatge  de costrucció força recent i uns vaporets que fan la curta travessia per mar d'uns dos quilòmetres.

L'estació ferroviària principal de La Rochelle que data del 1857

Primer de tot m'en vaig cap al Vieux Port, el Port Vell que, sense dubte, és el lloc més pistoresc d'aquest petita ciutat i encara conserva les torres i muralles que defensaven la ciutat de desembarcaments indesitjats.

El quai o moll Duperré des del Cours des Dames

Moll Duperré des de l'altra banda, amb la Porte de la Grosse Horloge a l'esquerra

Dàrsena per embarcacions esportives

Imatges del port Vell

Porta del Gran Rellotge a l'antic recinte emmurallat

La catedral de La Rochelle està sota l'advocació de Sant Lluís, rei de França, i es va començar a construir el 1742 per iniciativa del cardenal De Fleury, en substitució de l'anterior catedral de Saint Barthelemy (Sant Bertomeu) que va quedar destruïda per un incendi. Aviat les obres es van interrompre per manca de recursos financers, per bé que els treballs eren tan avançats que el temple es va obrir al culte el 1784. És una catedral d'estil necoclássic, amb tres naus i un marcat transepte a la que pràcticament només li falten dos campanars projectats a banda i banda de la façana principal.

Catedral de Saint Louis

L'edifici de l'ajuntament (Hôtel de Ville) de la Rochelle és un dels monuments més importants de la ciutat però m'he quedat sense poder veure'l. L'edifici va patir un greu incendi que va destruir la major part de l'històric palau i des de fa sis anys hi treballen per a reconstruir-lo. Seguidament un parell d'imatges, que no són meves per ilustrar aquest apunt.

Escala d'honor que dona accés a la planta noble de l'edifici

Planta noble des del pati interior

Últimes imatges de La Rochelle quan faig cap a l'estació del tren per agafar el tren que em retornarà a Bordeus.

Bordeus. La basílica de Saint Michel

La basilica de Saint Michel (Sant Miquel) és un dels monuments religiosos més importants de Bordeus i dona nom al barri que l'envolta, És d'esil gòtic flamíger i va ser edificada entre els segles XIV i XVI i comparteix amb la catedral de Saint André la particularitat de tenir el seu elevat campanar de 114 metres d'alçària exempt.

Interior de la basílica des dels peus del temple

Voltes de la nau central

Finestres de nau lateral

El creuer

Zona del presbiteri

L'altar major

Orgue a sobre de l'entrada principal de la basilica

El campanar donava accés per la seva base a una cripta o catacomba dels difunts del barri. A la segona meitat del segle XIX la cripta va ser clausurada i les restes dels enterraments van ser traslladades al cementiri de la Chartreuse.

Després de visitar la basílica de Saint Michel camino cap al Pont de Pedra per travessar-lo i veure una mica com són els voltants a l'altra banda del riu, que en aquesta zona fa una amplada de més de 450 metres. El Pont de Pedra va ser construît per ordre de Napoleó I, entre 1810 i 1822; té una llargada de 487 metres i una amplada de 19 metres. 

Entrada al pont des del barri de Saint Michel

La linia C del Tram que uneix Merignac amb l'altra riba del riu travessa el pont

Impressionant, la Garona

Vista del barri i la basilica de Saint Michel amb el seu elevat campanar

Estic exhaurint les darreres hores d'estada a Bordeus. Demà al mati, cap a les 11:00 partiré cap a Tolosa, la segona etapa important d'aquest viatge de tardor. Després de dinar torno a peu cap a l'Hotel i encara tinc temps de veure un parell de coses interessants.

Aquest enorme edifici, avui abandonat i buit que es troba al Quai de la Sainte Croix és el Chäteau Descas, edificat al segle XIX per Jean Descas cap d'una rica família de vinaters bordelesa

Antiga abadia de la Sainte-Croix, avui església parroquial. Els origens del temple actual es remunten al segle XI però ha estat molt modificat fins a tenir l'aspecte actual

Bordeus. El barri de Saint Michel

Gravat del segle XIX on es veu el barri de Saint Michel des de l'altra riba de la Garona

El barri s'articula al voltant de les places Meynard on es troba la impressionant basílica de Sain Michel que dona nom a la zona, dels Caputxins on hi ha un mercat d'alimentació, i de Canteloup on hi ha un altre mercat a l'aire lliure de fruites i verdures, d'ocasió i de brocanters. És un barri molt animat que ha deixat de tenir el moviment de gent marinera que va tenir quan el port de Bordeus  es situava en aquesta zona de la Garona, però que és ple del moviment que generen els mercats de la zona. També hi abunden bars, cafeteries, restaurants, petits bistrots i botigues de queviures "halal" i de tot tipus.

Mercat d'ocasió a la Place Meynard 

Diverses imatges del barri de Saint Michel en un matí assolellat, el primer des que estic a Bordeus

Edifici del Mercat de Capucins (Mercat de Caputxins)

Imatges de diverses parades a l'interior del mercat

Bordeus. Un passeig pel cor de la ciutat

Faig un recorregut una mica desordenat pel centre de Bordeus. Començo per les places del Parlement i de Saint Pierre. Tant una plaça com l'altre són llocs tranquils de trobada, sobre tot quan fa bon temps, on hi han terrasses de bars i cafeteries on seure per quedar i prendre una cervesa ambs els amics, o simplement per descansar una mica després d'un dia complicat prenent un cafè i llegint la premsa.

Place du Parlement

Place de Saint Pierre

La Place de Saint Pierre es troba on antigamnt hi havia un port fet en un canal que comunicava amb la  Garona. En unes excavacions es va trobar una magnífica estàtua de bronze de gust hel·lenístic que representa Hèrcules i que és una de les joies del Museu d'Aquitània.

Restes conservades d'una estàtua d'Hèrcules avui al Museu d'Aquitània

La Plaça de Saint-Pierre pren el nom de l'església gòtica construïda en aquest indret el segle XIV però molt modificada al llarg dels segles XV i XIX.

La Porta Cailhou (còdol, en occità) data de 1450 i és un dels pocs edificis civils d'època medieval que conserva Bordeus. Era un dels accessos a la ciutat emmurallada, alhora que un arc de triomf dedicat al rei per les escultures i relleus que hi figuren a la part externa

Porta Cailhau

La Porta de Bourgogne (Borgonya) que es troba just a l'entrada del Pont de Pedra data del segle XVIII i és d'un elegant estil neoclàssic amb columnes dòriques que flanquegen l'arc d'entrada a banda i banda.

Porta de Bourgogne 

La Porta de la Grosse Cloche (Campana Grossa), del segle XV, prové del campanar de l'antic ajuntament, i es troba en el mateix lloc on abans hi havia la porta anomenada de Saint Éloi (Sant Eloi).  

Porta de la Grosse Cloche

A la dreta de la Porta es troba l'església de Sant Eloi, d'estil gòtic de finals del segle XV i que antigament era la parròquia d'un pròsper barri extramurs on hi vivien comerciants. Els anys 80 l'església va tancar i el 2002 va ser ocupada per un associació catòlica tradicionalista que se la va fer seva amb l'autorització de l'alcalde, Alain Juppé, no sense que hi haguéssin denúncies i plets. Actualment, amb el vist i plau de la diòcesi, l'església és regentada per l'Institut du Bon Pasteur que celebra la missa segons els ritus extraordinari tridentí i que está reconegut i autoritzat per la Santa Seu.

Portada de l'església de Saint Éloi

Imatges de l'interior de l'església

La Librairie Mollat és tota una institució a Bordeus, una de les millors de França i potser de tota Europa. Ocupa, pràcticament, una illa de cases del centre de la ciutat, no sé si només els baixos o bé si, en algunes zones, ocupa mes dependències. Jo crec que si però no resulta evident a l'observador. A Barcelona jo no conec cap llibreria tan gran, ni de lluny. Em vaig passar una bona estona mirant llibres en un ambient molt agradable i, com acostuma a passar, vaig comprar un llibre, una biografia de Lluís XIV.

.