Bordeus. Zona central

La Garona. Al fons, a l'esquerra es veu el Pont Neuf i a la dretaa la cúpula de la basílica de Saint Michel

Matí de diumenge, fresc, humit i ennuvolat; peró no plou ni gota. Surto de l'hotel i agafo el Tram per anar cap a la zona central de la ciutat. Només són cinc parades, però no sé si la distància entre parades és gaire gran, de manera que almenys aquesta vegada agafaré el transport públic. Segons com vegi, en les properes sortides aniré a peu, que és com millor es coneix una ciutat.

Baixo a la Place de la Bourse, un punt clau de la imatge d'aquesta ciutat on triomfa l'arquitectura francesa dels segles XVII i XVIII en una esplèndida combinació i fent de façana davant la Garona.
Cal dir que el centre històric de Bordeus, més concretament l'anomenat Port de la Lune és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2007, perquè representa un conjunt urbà i arquitectònic excepcional, creat a l'Edat de la Il·lustració, els valors de la qual han perviscut fins a la primera meitat del segle XX. Bordeus és excepcional en la unitat de la seva expressió urbana i arquitectònica clàssica i neoclàssica que no ha sofert un trencament urbanístic en més de dos segles.

Davant la Place de la Bourse es troba el Miroir de l'Eau, una fina llàmina d'aigua de 3.450 m2 on s'hi reflecteixen els edificis del Port de la Lune

Pujo per un dels carrerons laterals que donen entrada a un entramat de carrer antics del Vell Bordeus i que es mostren tranquils, buits en aquest boirós i humit matí de diumenge.

Arribo a la Place de la Comédie on es troba una de les joies de l'arquitectura neoclàssica de la ciutat, l'edifici del Grand Théâtre, seu de l'Òpera Nacional de Bordeus

Façana principal del Gran Teatre de Bordeus, projectat per l'arquitecte Victor Louis i inaugurat el 1780

El Gran Teatre de Bordeus va ser finançat per un grup de rics negociants de Bordeus, membres d'una lògia francmaçona 

La sala d'espectacles té un aforament de gairebé mil localitats

A la mateixa Place de la Comédie hi ha un dels hotels clàssics de més prestigi de Bordeus. Els grans cantants d'òpera que s'hi allotgen, i actuen al Gran Teatre, només han de travessar la plaça per anar-hi

Molt a prop de la Place de la Comédie es troba l'antic convent dels dominicans edificat al segle XVII, L'edifici consta d'una gran església barroca, declarat monument històric el 1908 que va ser restaurada entre 1971 i 1981 degut a que les voltes es van ensulsiar parcialment. Avui aquest temple és la parròquia sota l'advocació de Nôtre-Dame.

L'església barroca de Nôtre-Dame i l'edifici de l'antic convent dels frares dominicans

Façana de l'església

Altar major i presbiteri

Vista de la nau i de la tribuna amb l'orgue des de la capçalera del temple

Detall de l'orgue, de 1785, declarat monument nacional

L'edifici que es troba a la banda dreta de l'església eren les antigues dependències conventuals de les que conserva tant la sala capitular com un dels dos claustres de què disposava. Avui és un centre cultural depenent del municipi que es coneix como la Cour Mably on s'hi celebren moltes activitats i exposicions.

La Cour Mably

El pati de la Cour Mably, antic claustre del convent dels dominicans a Bordeus

A l'entrada de la Cour Mably hi ha un monument dedicat per la ciutat de Bordeus al pintor espanyol Francisco de Goya, que hi va residir com a expatriat, fugit quan el rei Ferran VII va tornar de l'exili per regnar com a monarca absolut. Goya va morir a Bordeus el 1828.

Camino cap al Triangle d'Or, un espai urbà que constitueix el rovell de l'ou, el centre del centre de Bordeus on es troba el comerç més salecte y algunes de les institucions més prestigioses de la ciutat. Tot seguit mostro una foto aèria, que no és pas meva, que serveix per donar una idea d'aquesta zona.

El Triangle d'Or, i en el seu centre, una plaça rodona on es troba un gran centre comercial