L'abadia de San Miniato al Monte es troba als afores de Florència, a l'altra riba de l'Arno i a uns 2.500 metres caminant des de la Piazza del Duomo. Tot i que la última part de la caminada es costeruda i de pujar escales, no val la pena agafar l'autobús, i menys un taxi, que surt caríssim. Val la pena ja no sols per veure la meravella romànica de la basílica, sinó també perquè des del cim del turó, a unos 130 metres d'alçada, hi han unes vistes meravelloses de Florència i dels Apenins.
Vista del centre històric de Florència. D'esquerra a dreta: torre del Palazzo Vecchio, Cupula de San Lorenzo i Catedral de Santa Maria del Fiore, amb la seva enorme cúpula. Al fons, els Apenins
San Miniato va ser, segons la tradició, el primer màrtir cristià de Florència, decapitat en les persecucions de l'emperador Deci a la segona meitat del segle III, i a ell està dedicada aquesta església començada el 1018 i que té el rang de basílica.
L'església té tres naus revestides, com la façana, de marbre blanc amb dibuixos
geomètrics de color verd. Té la capella de San Miniato al nivell de la planta amb dos accessos, a banda i banda, que condueixen a la cripta. Tant l'altar major com el presbiteri el cor, i la trona es troben a un nivell superior, amb dues escales laterals que hi condueixen
Interior de l'església
Retaule de la Història de la Passio d'Agnolo Gaddi
L'altar major
Detall del mosaic d'autor desconegut amb el Crist Pantocràtor, entre la Mare de Déu i San Miniato
La trona es repenja parcialment en el mur del reracor
Detall del paviment
Reracor
Una dada curiosa de la basílica de San Miniato: al seu interior es troba la tomba de Jaime d'Avis i d'Urgell, cardenal de Portugal i nét del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretenent a la Corona d'Aragó a la mort de Martí I, i que va ser descartat en el Compromís de Casp. Jaime d'Avis era fill de Pedro d'Avis, duc de Coïmbra i d'Isabel d'Urgell i d'Aragó, filla del abans esmentat comte d'Urgell.
Tomba del Cardenal de Portugal, Jaime d'Avis i d'Urgell
Claustre de San Miniato
Al costat de la basílica de San Miniato es troba l'antiga residència estiuenca dels bisbes de Florència, un edifici amb merlets i finestres bífores ogivals al segon pis, que data de la primera meitat del segle XIV i al llarg dels segles ha tingut diverses funcions, com servir de caserna per als soldats espanyols al servei de Cosimo I, o llatzeret per als malalts de la pesta en 1630-1633.
Molt a la vora de San Miniato hi ha el cementiri delle Porte Sante, que es va instituir entre 1837 i 1848, i era destinat a les classes econòmicament més poderoses. Hi són enterrats molts personatges vinculats a les ciències, les arts i la política relacionats amb Florència i els seus entorns.
Cementiri delle Porte Sante, i als fons, la ciutat de Florència
I bé, amb l'entrada d'aquesta visita a San Miniato s'acaba el relat de les visites a diversos monuments i punts d'interès de Florència. A les properes entrades explicaré les meves estades a les ciutats de Toscana que, excepte Siena, no coneixia. Arezzo, Prato i Pistoia. Certament van quedar coses per visitar, algunes per descuit -com és el cas del convent de San Marco, que conserva frescos de Fra Angelico a diverses cel·les- altres per manca de temps. No sé si tornaré, però mai no es pot descartar una breu escapada per intentar veure allò que encara no he no vist. Florència bé que s'ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada