Viatge a Flandes I (25 d'abril al 3 de maig de 2022) Brussel·les

Vol i arribada a Brusel·les

Sobrevolant els Pirineus, encara coberts de neu

Arribo a l’aeroport Brusel·les-Zaventem d’hora. No són ni les 9 del matí. Em temo que hauré de deixar la maleta en dipòsit a l’Hotel i començar a explorar la ciutat. Vaig cansat, he dormit poc donat que l’embarcament del vol era a les 06:50. He hagut de llevar-me a quarts de 5 ...

 

Porto el certificat COVID però no m’el demanen. Abans de entrar a la zona de recollida d’equipatges dos paios van preguntant al passatgers. Veig que a alguns els desvien cap a una sortida diferent on es veu cua i retencions. Arriba el meu torn, i em pregunten en neerlandès. De seguida noten que no l’entenc i passen a l’anglès:  -Where you come from?  -Coming from Barcelona  -O.K. Go ahead.

Cap problema. Per anar al centre agafo el tren a l’estació de l’aeroport que queda força lluny de la terminal, però sempre caminant sense sortir a  l'exterior. Compro el bitllet a les màquines expenedores. No he de fer cua. La tarifa és de 9,30 €. No hi ha cap reducció, tret dels bitllets per infants. Trajecte curt, poc més de 15 minuts amb una parada a Brusel·les Nord. Jo baixo a Brusel·les Central, a uns 300 metres de l’hotel. S’hi pot anar caminant.

El matí és gris. La temperatura: 5 graus. He sortit de Barcelona amb 10 graus més. Porto roba d’abric que no deixaré cap dia durant la meva estada a Bèlgica tot i que sortiran bons dies de sol, però sempre freds.

Arribo a l’hotel. És de la cadena NH i està situat a la Rue d’Assault (o Stormstraat en neerlandès), a tocar d’una plaça enjardinada davant la qual es dreça la catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula. Ràpid tràmit de registre però, com em temia, no em donen habitació fins després de les 14:00 hores i són poc més de les 10:00 ... Diposito la maleta i surto a fer un tomb. Tot i que he pres el desdejuni a casa, em vindrà bé prendre un cafè. No veig cap cafeteria oberta pels voltants, que tenen tota la pinta de ser una zona d’oficines. De restaurants tampoc no s’en veuen. Decideixo d’anar cap a la part antiga de la ciutat, al voltant de la Grand Place. Un petit video on es veu la distància entre la catedral i l'hotel.

Les Galeries Reials Saint Hubert són del 1847 i figuren entre les més antigues d'Europa dintre d'aquest tipus de construccions pensades com a carrers comercials coberts. Les xocolataries més selectes de Brusel·les hi tenen botiga i també es troben aquí cafeteries, restaurants, llibreries així com un cinema i un teatre. Un croissant i un cappuccino: 6 € ...

Patrimoni de la Humanitat, la Grand Place, conserva en el seu nom en neerlandès, Grote Markt, el significat de Plaça del Mercat que s'hi celebrava diàriament i que va mantenir fins el 1959. Envoltada de les antigues cases gremials, majorment d’estil barroc, i pels palaus gòtics de l’Ajuntament i la Casa del Rei. A partir del segle XVIII els edificis de la plaça van anar degradant-se com a conseqüència de les reformes i modificacions que no van respectar la seva estructura fins que a finals del segle XIX Charles Buls, alcalde de Brusel·les, va impulsar una acurada restauració dels edificis tot seguint fidelment els gravats i plànols d’època existents als arxius de la ciutat, la qual cosa va permetre la recuperació de la monumentalitat de la plaça.

La catedral de Brusel·les, dedicada a Sant Miquel i a Santa Gúdula, es troba en un petit turó anomenat Treurenberg en el que havia estat una cruïlla de camins molt transitats durant l’Edat Mitjana. Sembla que amb anterioritat en aquest lloc hi havia un monestir que, conservava les despulles de Santa Gúdula. La construcció del temple actual, que succeeix a un d’anterior d’estil romànic, va ser iniciada en el segle XIII i les obres es van perllongar fins al segle XVI. El rang de catedral li va arribar el 1962, quan es va crear l’arxidiòcesi de Malines-Brusel·les, que és la única de Bélgica puix que les set diòcesis del país són totes sufragànies seves.

El temple és d'estil gòtic brabançó, de tres naus, amb un creuer força marcat i deambulatori. Els pilars són cilíndrics i, els de la nau central, guarnits amb estàtues que representen els apòstols.

Crida l'atenció la recarregada trona de fusta situada en el cantó dret de la nau central. Com tindré ocasió de comprovar en succesives visites a temples de Brusel·les i d'altres ciutats és una constant de tots ells tenir trones i confessionaris de fusta molt treballats i historiats, gairebé escenogràfics.

Al braç dret del transepte hi ha aquest tríptic de la Passió, de Michiel van de Goxie, un pintor flamenc no gaire conegut, pintor de cambra de Felip II. Hi han quadres seus tant al Prado com a l'Escorial.

 Imatges d'alguns dels vitralls

Aquests, situats a l'absis m'han cridat l'atenció pel fet de que hi figuren, en un d'ells, els escuts dels diversos territoris de la Monarquia Hispànica de la que Flandes va ser una part fins als inicis del segle XVIII en què va passar a l'Imperi dels Habsburgs austríacs. En l'altre només apareix l'escut amb les quarre barres i el que sembla una imatge de Sant Miquel al centre (o potser Sant Jordi ...)

Per tancar aquesta primera entrada del meu viatge a Flandes deixo unes imatges de l'exterior de la catedral de Brusel·les