Viatge a Flandes X. Bruges

Després de dinar i recuperar forces el temps anima a fer un tomb. Ja no plou, tot i que hi ha nebulositat, però amb ullades de sol que escalfen una mica l'ambient fred del dia i animen al passeig tranquil.

De sobte em trobo amb aquest petit monument dedicat al gran pensador i humanista valencià Joan Lluís Vives i March, que va morir a Bruges, la seva ciutat d'acollida, el 1540, i on va ser enterrat en la desapareguda catedral de Sant Donat.

L'església de la Mare de Déu és una de les més antigues esglésies de Bruges, i un dels punts de major atracció turística. Els seus orígens es remunten a una església d'època carolíngia del segle VIII, si bé l'actual temple es va començar a edificar en el segle XIII.

Capella amb els monuments funeraris de Carles l'Ardit i la seva filla Maria de Borgonya, ducs de Flandes i rebesavi i besàvia, respectivament, de Felip II que va ser qui va ordenar l'erecció de les tombes.

Un dels tresors artístics que conserva aquesta església és una escultura de la Mare de Déu amb el Nen, de Miquel Àngel, que havia estat pensada inicialment per a la decoració del Cor Petit de la catedral de Siena, però que finalment va ser adquirida per Giovanni di Moscerone, un comerciant italià establert a Bruges, que en va fer donació a l'església l'any 1540.

Reprenc el passeig i em trobo amb una altre curiositat. La casa d'un tal Juan Pérez de Maluenda, nascut a Bruges, que pel que m'en assabento va ser fill de Diego Pérez de Maluenda, un castellà de Burgos establert a la ciutat a finals del segle XV on va ser cònsol de la Monarquia Hispánica.

Degut a que estan muntant una exposició em trobo que el Sint Janshospitaal romandrà tancat fins el 26 de juny. Així doncs, em quedo amb les ganes de poder visitar-lo i, especialment, de veure les obres de Hans Memling que es conserven a la capella d'aquesta antiga institució de beneficència. Almenys em queda el petit consol de veure'l per fora.

En l'Edat Mitjana, i molt especialment a l'Europa del Nord, els beguinatges eren associacions laiques de dones (beguines) que es retiraven a viure en llocs als afores de les ciutats per dedicar-se a obres assistencials de forma totalment lliure i autònoma, sense cap lligam amb les institucions, ja fossin dels poders públics o de l'Església. Les beguines normalment vivien cadascuna a casa seva però en comunitats autogestionades, sense cap mena d'autoritat ni regles a seguir, i treballaven per mantenir-se sense dependre de ningú. Això, i el fet de no fer cap mena de vots (obediència, castedat, etc) els permetia la llibertat d'entrar i sortir de l'associació quan volguessin. 

A Bruges es conserva un beguinatge que fa ja molt de temps que va deixar de funcionar com a tal, peró que s'ha reconvertirt en un monasteri de monges benedictines, el Ten Wijngaerde, en neerlandès El jardí de les deu vinyes. 

Ja de sortida faig cap a l'estació i trobo l'entrada al Minnerwaterpark, un parc preciós, tranquil, ple de verdor. Per mi l'ideal d'un parc, amb imatges que em recorden el verds olotins de Vayreda.