Prato (I)

Prato. Ponte del Mercatale sobre el riu Bisenzio, un afluent de l'Arno

Prato és la segona ciutat més gran de Toscana després de la capital, Florència, de la què es troba a una distància d'uns 25 Km.. Capital de la província homònima, Prato té vora de 200.000 habitants i és coneguda per la seva indústria tèxtil i de tota mena. Ah! i per ser la pàtria dels cantucci o cantuccini que són, ni més ni menys, com els nostres carquinyolis, i que es un postre típic de la ciutat.

"Cantuccini" , com els nostres carquinyolis

He arribat en tren, de matí, en un dia fresc de la dolça tardor toscana, i sembla, sembla, que avui no plourà. Prato té un bon patrimoni artístic, tot i que com altres poblacions d'aquesta zona, no tant conegut com el de Florència, Siena o Pisa, però no menys interessant, i què intentaré conèixer al llarg de tot el dia, fins la vesprada que serà quan torni a Florència.

La Piazza del Duomo, la més gran de Prato, amb la Fontana del Pescatorello

Detall de la Font

La catedral de Prato, sota l'advocació de Sant Esteve (Santo Stefano)

Trona exterior en marbre, bronze i mosaic de Donatello i Michelozzo di Bartolomeo (1428-1438)

Els orígens de la catedral es remunten el segle X i té el rang de basílica menor concedit pel Papa Joan Pau II l'any 1996. Exteriorment està revestida de bandes horitzontals en marbre de colors blanc i verd alternats. La façana actual està sobreposada a la façana anterior i és d'estil tardo-gòtic, finalitzada a la segona meitat del segle XV. 

Timpà de la porta principal, amb un relleu de ceràmica vidriada representant la Mare de Déu amb el Nen entre Sant Esteve i Sant Llorenç, d'Andrea della Robbia

Contrafaçana de la catedral des del transepte

El transepte i, al fons, les capelles absidials, i la capella major amb frescs de Filippo Lippi

Detall de la balaustrada presbiterial

Les capelles absidials il·luminades

Els murs de la capella major estan coberts amb frescs de Filippo Lippi, datats del 1465, representant el seu cicle més cèlebre i probablement la seva obra cabdal, amb episodis de Sant Esteve i de Sant Joan Baptista. Només per admirar aquesta meravella ja val la pena la visita a Prato. Tot seguit mostro una petita selecció d'imatges d'aquests cicles.

 El comiat de Sant Esteve

Les exèquies de Sant Esteve

 Detalls de les exèquies de Sant Esteve

El banquet d'Herodes

Detall, amb Salomé oferint a sa mare, Herodíes, el cap del Baptista

Composició amb imatges de la volta de la capella Major, representant els evangelistes. 
De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan

Pistoia (III)

Sembla que finalment el dia s'està arreglant i les ullades de sol són més freqüents i duradores. Ha plogut una mica, una pluja fina i empipadora, que creus que pots aguantar sense obrir el paraigües, però que xopa. Sort que porto roba i calçat impermeable que pràcticament no he pogut deixar en tots els dies que porto a Toscana perquè poc o molt gairebé tots els dies ha plogut, almenys fins ara. És d'hora i un cop he vist la plaça del Duomo i els seus monuments començo a fer un tomb, en cerca dels punts més interessants d'aquesta ciutat.

Piazza della Sala amb el Pozzo del Leoncino on té lloc un simpàtic mercat de fruites i verdures

Els orígens de l'església de San Paolo de Pistoia es remunten al segle X, però l'edifici actual data de tres segles més tard. La part externa és del més pur estil gòtic toscà, mentre que la part interior és d'una sola nau, austera i nua després d'un incendi esdevingut el 1895 que va cremar estructures afegides a l'edifici durant els segles XVI i XVII.

Església de San Paolo

Detall del timpà de la porta d'entrada. Imatge de Sant Pau entre dos àngels, de Jacopo di Mazzeo

Interior de l'església de San Paolo

La fundació de l'Ospedale del Ceppo es remunta al segle XIII, i fins l'any 2013 va ser l'hospital de la ciutat de Pistoia, així com la Facultat de Medicina. La façana mostra un pòrtic renaixentista amb un fris superior, sota les finestres, de terracota vidriada i policromada, com els medallons dels intercolumnis, originals de Santi Buglioni, que il·lustren les obres de misericòrdia.

Ospedale del Ceppo, fundat al segle XIII, i fins el 2013 l'hospital de Pistoia

Antic amfiteatre anatòmic de l'Ospedale del Ceppo

L'església romànica de San Giovanni Fuorcivitas va ser fundada en època longobarda, si bé no en resten vestigis. L'edifici actual data del segle XII tot i que l'interior ha estat objecte de reformes posteriors. L'apel·latiu Fuorcivitas dona testimoni dels origens del temple, quan aquest es trobava fora de la ciutat.

Església romànica de San Giovanni Fuorcivitas

Trona de Fra Guglielmo da Pisa, amb la possible col·laboració d'Arnolfo di Cambio (1270)

Interior de San Giovanni Fuorcivitas

Detall de la pica d'aigua beneïda dels segles XII-XIII atribuïda a Giovanni Pisano

Caminant pels carrers de la ciutat, fora del centre monumental urbà entorn de la Piazza del Duomo, es veu com si Postoia fos una mica somorta, molt tranquil·la ...

Al fons, es divisa la cupula de la basilica de Madonna dell'Umiltà

El tret més destacable de la basilica de Madonna dell'Umiltà és la seva cúpula, alta de 59 metres, que va ser projectada per Giorgio Vasari, i que s'aixeca damunt d'un tambor de forma octogonal que dona forma en aquest temple.

La façana de la basilica de Madonna dell'Umiltà es veu nua, sense el revestiment característic

Vestíbul de la basilica

La nau sota la cúpula

La cúpula

Pistoia (II)

A la Piazza del Duomo de Pistoia es troben altres monuments interessants com són el Baptisteri, el Palazzo Comunale, seu de la municipalitat i l'antic Palau del bisbe.

El nom del baptisteri, San Giovanni Battista in Corte, deriva de l'antiga església de Santa Maria in Corte, d'època longobarda, que es trobava aproximadament en el mateix espai que ara ocupa aquest edifici. El baptisteri, que data de principis del segle XIV, es de planta octogonal i està revestit exteriorment de pedra de marbre blanca i verda mentre que interiorment es veu inacabat i sense cap mena de revestiment.

Baptisteri de San Giovanni Battista in Corte

Detall del timpà de la porta d'entrada amb la figura de la Mare de Déu i el Nen 

La cúpula

Al centre, la piscina baptismal

Interior de la piscina del baptisme

A la Piazza del Duomo es troba el Palazzo Comunale, o Palazzo degli Anziani, un edifici d'estil gòtic construït entre els segles XIII i XV, que allotja la seu del municipi de Pistoia o el Museu Municipal de la ciutat.

Palazzo Comunale Pistoia (Palazzo degli Anziani)

 Imatges del pati interior

Vista del campanar de la catedral de Pistoia amb el pont que la uneix al Palazzo Comunale

L'antic Palau episcopal de Pistoia data del segle XI i avui és la seu del Museu Diocesà. Va ser construït a l'espai que va donar al bisbe l'emperador Otó III, i que anteriorment havia estat ocupat per l'antic mercadal de la ciutat.

El Palau del Bisbe al costat de la catedral i vist des del Baptisteri

Pistoia (I)

Pistoia, ciutat de uns 90.000 habitants, és la capital de la província que duu el mateix nom, i es troba a uns 40 Km. al N.E. de Florència amb la que està molt ben comunicada per trens de rodalia que fan el recorregut en poc més de mitja hora. Viatjo pel matí, amb la intenció de fer un curt recorregut i conèixer els principals monuments d'aquesta petita ciutat que sembla que podria tenir arrels etrusques (Pistoria) tot i que fins ara no se'n han descobert restes arqueològiques de l'època.

Fortalesa de Santa Barbara, que forma part del sistema defensiu de muralles de Pistoia

L'estació de tren de Pistoia és a l'extraradi de la ciutat, en la part nova o eixample i el visitant en arribar es queda una mica desorientat perquè no s'hi veuen senyals o rètols indicatius del camí al centre, de manera que pregunto a dues noies jovenetes amb aspecte d'estudiants. Em diuen que el centre queda una mica lluny i que potser fora bo de prendre un autobús. 

-Lluny? A quant de temps caminant des d'aqui, faig jo.

-A un quart d'hora, més o menys, respon una d'elles amb un accent que no sembla italià.

-Doncs m'estimo més d'anar-hi a peu, un quart d'hora no és res. Em podrieu dir per on s'hi va?

-Jo segueixo el camí. Podem anar plegats, em diu la que sembla d'origen estranger.

-Au doncs. Ja podem anar.

I comencem a caminar els tres i, al cap de cinc minuts una de les noies s'acomiada de l'altra, i amb un somrís, s'en va per un carrer a la dreta. 

M'enrollo amb la meva acompanyant. Li dic que el seu accent no sembla italià, i em contesta que ella i la seva família són emigrants albanesos però que ja fa cinc anys que viuen a Itàlia i són legals, a l'espera dels papers per assolir la nacionalitat italiana.

-Turista? em pregunta

-Sí, estic de visita a Toscana i aquest matí he volgut conèixer Pistoia.

-No hi han gaire coses per veure aquí, em respon

Confesso que em desanima això que em diu i li responc que, pels meus informes, la catedral és interessant. No dona temps per parlar més, perque en acabat de dir-li això m'assenyala un carrer a l'esquerra que es veu que s'obre a una plaça. M'acomiado de la noia i li agraeixo la seva ajuda. Tot seguit la jove continua cap amunt i jo faig cap al duomo.

Façana principal d'estil románic de la catedral de San Zeno, amb pòrtic i dues galeries d'arcs superposades. A la dreta, palau del bisbe

El campanar és exempt i te un tercer cos amb galeries superposades d'arcs

Portada principal i detall de l'arquivolta, amb relleu en terracota vidriada, d'Andrea della Robbia (1504)

Interior de la catedral de San Zeno, romànica de tres naus

El presbiteri barroc elevat sobre la cripta

Crucifix de San Zeno, una de les poques obres d'atribució certa a Copo di Marcovaldo (1274)

Altar i retaule d'argent de Sant Jaume una obra cabdal de l'orfebreria medieval italiana en la qual hi van treballar entre els segles XIII i XV fins a una dotzena d'artistes, entre els quals Filippo Brunelleschi

Pica baptismal de finals del segle XV amb disseny de Benedetto da Maiano, realitzat per Andrea Ferrucci i Iacopo del Mazza 

Àmbit de la cripta, parcialment destruïda en construir el presbiteri barroc

 A unes excavacions realitzades durant la segona meitat del segle passat es van trobar quatre relleus de marbre del segle XII, procedents de la primitiva cripta de la catedral.