31 de gener del 2019

Prato (I)

Prato. Ponte del Mercatale sobre el riu Bisenzio, un afluent de l'Arno


Prato és la segona ciutat més gran de Toscana després de la capital, Florència, de la què es troba a una distància d'uns 25 Km.. Capital de la província homònima, Prato té vora de 200.000 habitants i és coneguda per la seva indústria tèxtil i de tota mena. Ah! i per ser la pàtria dels cantucci cantuccini que són, ni més ni menys, com els nostres carquinyolis, i que es un postre típic de la ciutat.

"Cantuccini" , com els nostres carquinyolis

He arribat en tren, de matí, en un dia fresc de la dolça tardor toscana, i sembla, sembla, que avui no plourà. Prato té un bon patrimoni artístic, tot i que com altres poblacions d'aquesta zona, no tant conegut com el de Florència, Siena o Pisa, però no menys interessant, i què intentaré conèixer al llarg de tot el dia, fins la vesprada que serà quan torni a Florència.


La Piazza del Duomo, la més gran de Prato, amb la Fontana del Pescatorello

Detall de la Font

La catedral de Prato, sota l'advocació de Sant Esteve (Santo Stefano)


Trona exterior en marbre, bronze i mosaic de Donatello i Michelozzo di Bartolomeo (1428-1438)

Els orígens de la catedral es remunten el segle X i té el rang de basílica menor concedit pel Papa Joan Pau II l'any 1996. Exteriorment està revestida de bandes horitzontals en marbre de colors blanc i verd alternats. La façana actual està sobreposada a la façana anterior i és d'estil tardo-gòtic, finalitzada a la segona meitat del segle XV. 

Timpà de la porta principal, amb un relleu de ceràmica vidriada representant la Mare de Déu amb el Nen entre Sant Esteve i Sant Llorenç, d'Andrea della Robbia

Contrafaçana de la catedral des del transepte


El transepte i, al fons, les capelles absidials, i la capella major amb frescs de Filippo Lippi


Detall de la balaustrada presbiterial


Les capelles absidials il·luminades


Els murs de la capella major estan coberts amb frescs de Filippo Lippi, datats del 1465, representant el seu cicle més cèlebre i probablement la seva obra cabdal, amb episodis de Sant Esteve i de Sant Joan Baptista. Només per admirar aquesta meravella ja val la pena la visita a Prato. Tot seguit mostro una petita selecció d'imatges d'aquests cicles.


 El comiat de Sant Esteve

Les exèquies de Sant Esteve


 Detalls de les exèquies de Sant Esteve


El banquet d'Herodes

Detall, amb Salomé oferint a sa mare, Herodíes, el cap del Baptista


Composició amb imatges de la volta de la capella Major, representant els evangelistes. 
De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he tro...