Sembla que finalment el dia s'està arreglant i les ullades de sol són més freqüents i duradores. Ha plogut una mica, una pluja fina i empipadora, que creus que pots aguantar sense obrir el paraigües, però que xopa. Sort que porto roba i calçat impermeable que pràcticament no he pogut deixar en tots els dies que porto a Toscana perquè poc o molt gairebé tots els dies ha plogut, almenys fins ara. És d'hora i un cop he vist la plaça del Duomo i els seus monuments començo a fer un tomb, en cerca dels punts més interessants d'aquesta ciutat.
Piazza della Sala amb el Pozzo del Leoncino on té lloc un simpàtic mercat de fruites i verdures
Els orígens de l'església de San Paolo de Pistoia es remunten al segle X, però l'edifici actual data de tres segles més tard. La part externa és del més pur estil gòtic toscà, mentre que la part interior és d'una sola nau, austera i nua després d'un incendi esdevingut el 1895 que va cremar estructures afegides a l'edifici durant els segles XVI i XVII.
Església de San Paolo
Detall del timpà de la porta d'entrada. Imatge de Sant Pau entre dos àngels, de Jacopo di Mazzeo
Interior de l'església de San Paolo
La fundació de l'Ospedale del Ceppo es remunta al segle XIII, i fins l'any 2013 va ser l'hospital de la ciutat de Pistoia, així com la Facultat de Medicina. La façana mostra un pòrtic renaixentista amb un fris superior, sota les finestres, de terracota vidriada i policromada, com els medallons dels intercolumnis, originals de Santi Buglioni, que il·lustren les obres de misericòrdia.
Ospedale del Ceppo, fundat al segle XIII, i fins el 2013 l'hospital de Pistoia
Antic amfiteatre anatòmic de l'Ospedale del Ceppo
Església romànica de San Giovanni Fuorcivitas
Trona de Fra Guglielmo da Pisa, amb la possible col·laboració d'Arnolfo di Cambio (1270)
Interior de San Giovanni Fuorcivitas
Detall de la pica d'aigua beneïda dels segles XII-XIII atribuïda a Giovanni Pisano
L'església romànica de San Giovanni Fuorcivitas va ser fundada en època longobarda, si bé no en resten vestigis. L'edifici actual data del segle XII tot i que l'interior ha estat objecte de reformes posteriors. L'apel·latiu Fuorcivitas dona testimoni dels origens del temple, quan aquest es trobava fora de la ciutat.
Església romànica de San Giovanni Fuorcivitas
Trona de Fra Guglielmo da Pisa, amb la possible col·laboració d'Arnolfo di Cambio (1270)
Interior de San Giovanni Fuorcivitas
Detall de la pica d'aigua beneïda dels segles XII-XIII atribuïda a Giovanni Pisano
Caminant pels carrers de la ciutat, fora del centre monumental urbà entorn de la Piazza del Duomo, es veu com si Postoia fos una mica somorta, molt tranquil·la ...
Al fons, es divisa la cupula de la basilica de Madonna dell'Umiltà
El tret més destacable de la basilica de Madonna dell'Umiltà és la seva cúpula, alta de 59 metres, que va ser projectada per Giorgio Vasari, i que s'aixeca damunt d'un tambor de forma octogonal que dona forma en aquest temple.
La façana de la basilica de Madonna dell'Umiltà es veu nua, sense el revestiment característic
Vestíbul de la basilica
La nau sota la cúpula
La cúpula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada