Pistoia, ciutat de uns 90.000 habitants, és la capital de la província que duu el mateix nom, i es troba a uns 40 Km. al N.E. de Florència amb la que està molt ben comunicada per trens de rodalia que fan el recorregut en poc més de mitja hora. Viatjo pel matí, amb la intenció de fer un curt recorregut i conèixer els principals monuments d'aquesta petita ciutat que sembla que podria tenir arrels etrusques (Pistoria) tot i que fins ara no se'n han descobert restes arqueològiques de l'època.
Fortalesa de Santa Barbara, que forma part del sistema defensiu de muralles de Pistoia
L'estació de tren de Pistoia és a l'extraradi de la ciutat, en la part nova o eixample i el visitant en arribar es queda una mica desorientat perquè no s'hi veuen senyals o rètols indicatius del camí al centre, de manera que pregunto a dues noies jovenetes amb aspecte d'estudiants. Em diuen que el centre queda una mica lluny i que potser fora bo de prendre un autobús.
-Lluny? A quant de temps caminant des d'aqui, faig jo.
-A un quart d'hora, més o menys, respon una d'elles amb un accent que no sembla italià.
-Doncs m'estimo més d'anar-hi a peu, un quart d'hora no és res. Em podrieu dir per on s'hi va?
-Jo segueixo el camí. Podem anar plegats, em diu la que sembla d'origen estranger.
-Au doncs. Ja podem anar.
I comencem a caminar els tres i, al cap de cinc minuts una de les noies s'acomiada de l'altra, i amb un somrís, s'en va per un carrer a la dreta.
M'enrollo amb la meva acompanyant. Li dic que el seu accent no sembla italià, i em contesta que ella i la seva família són emigrants albanesos però que ja fa cinc anys que viuen a Itàlia i són legals, a l'espera dels papers per assolir la nacionalitat italiana.
-Turista? em pregunta
-Sí, estic de visita a Toscana i aquest matí he volgut conèixer Pistoia.
-No hi han gaire coses per veure aquí, em respon
Confesso que em desanima això que em diu i li responc que, pels meus informes, la catedral és interessant. No dona temps per parlar més, perque en acabat de dir-li això m'assenyala un carrer a l'esquerra que es veu que s'obre a una plaça. M'acomiado de la noia i li agraeixo la seva ajuda. Tot seguit la jove continua cap amunt i jo faig cap al duomo.
Façana principal d'estil románic de la catedral de San Zeno, amb pòrtic i dues galeries d'arcs superposades. A la dreta, palau del bisbe
El campanar és exempt i te un tercer cos amb galeries superposades d'arcs
Portada principal i detall de l'arquivolta, amb relleu en terracota vidriada, d'Andrea della Robbia (1504)
Interior de la catedral de San Zeno, romànica de tres naus
El presbiteri barroc elevat sobre la cripta
Crucifix de San Zeno, una de les poques obres d'atribució certa a Copo di Marcovaldo (1274)
Altar i retaule d'argent de Sant Jaume una obra cabdal de l'orfebreria medieval italiana en la qual hi van treballar entre els segles XIII i XV fins a una dotzena d'artistes, entre els quals Filippo Brunelleschi
Pica baptismal de finals del segle XV amb disseny de Benedetto da Maiano, realitzat per Andrea Ferrucci i Iacopo del Mazza
Àmbit de la cripta, parcialment destruïda en construir el presbiteri barroc
A unes excavacions realitzades durant la segona meitat del segle passat es van trobar quatre relleus de marbre del segle XII, procedents de la primitiva cripta de la catedral.
Altar i retaule d'argent de Sant Jaume una obra cabdal de l'orfebreria medieval italiana en la qual hi van treballar entre els segles XIII i XV fins a una dotzena d'artistes, entre els quals Filippo Brunelleschi
Pica baptismal de finals del segle XV amb disseny de Benedetto da Maiano, realitzat per Andrea Ferrucci i Iacopo del Mazza
Àmbit de la cripta, parcialment destruïda en construir el presbiteri barroc
A unes excavacions realitzades durant la segona meitat del segle passat es van trobar quatre relleus de marbre del segle XII, procedents de la primitiva cripta de la catedral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada