Retorn a Istambul XIII. La mesquita de Solimà el Magnífic

No vaig poder contemplar a plaer la mesquita Blava que es troba en restauració, però en certa manera avui em rescabalaré amb la visita a la més gran de les mesquites imperials i potser una de les més belles, sinó la més bella, d'Istanbul: la mesquita de Solimà el Magnífic, coneguda en turc amb el nom de Süleymaniye Camii, està situada al districte de Fatih, a prop de l'antiga església de la Theotokos Kyryotissa i del monestir del Crist Pantocràtor, ara les mesquites de Kalenderhane i de Zeyrek, respectivament.

Un cop arribat a la parada del tramvia de Laleli, em faig un embolic. No trobo la mesquita, i tampoc veig indicis que m'ajudin a arribar-hi com solen ser altres turistes que també hi van, de manera que pregunto en anglès a dues persones diferents que no m'entenen. Decideixo fer la pregunta, només amb el nom de la mesquita: Süleymaniye? Ara sí, un senyor em diu per senyes que ell hi va, que l'acompanyi. Al cap de cinc minut, es veuen el recinte i els espais verds que envolten la mesquita.

La mesquita Süleymaniye -declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat- va ser projectada per l'arquitecte Mimar Sinan, d'origen armeni, seguint les ordres del soldà Solimà, més conegut com a Solimà el Magnífic, en un dels set turons de la ciutat, en el lloc que havia ocupat un antic palau. Les obres van començar el 1550 i només en set anys van quedar enllestides.

Zona d'ablucions

Una de les portes que donen accés directe a la sala de pregàries. Els visitants turistes han d'entrar per la porta que s'obre al pati

Pati de la mesquita. Al centre font d'ablucions

 Una de les galeries que envolten el pati

Toca descalçar-se, un gest freqüent que es repeteix cada vegada que es vol entrar una mesquita. A l'interior, un vigilant controla que els visitants vagin descalçats i vestits de forma adient

La cúpula central té un diàmetre de 26 metres i una alçada de 53 metres

Cementiri de la mesquita

Mausoleu del soldà Solimà

Interior de la tomba

Mausoleu de la sultana Hurrem, l'esposa principal de Solimà, també coneguda com Roxelana

Els dos mausoleus vistos des de la zona dels jardins

Vista del Bòsfor des dels jardins de la mesquita, situada en el tercer turó més alt d'Istambul

 

Retorn a Istanbul XII. Beyoglu, la antiga Pera (o Gálata)

A l'altra riba del Corn d'Or destaca el perfil de la Torre de Gàlata

Després de que el 1204 els croats de la IV Croada conquerissin Costantinoble es va produir la fundació de Pera per part de les repúbliques marítimes italianes, interessades a tenir una colònia comercial en un lloc tan estratègic del tràfic comercial entre Orient i Occident. El seu territori, també conegut com Gàlata, avui es denominat Beyoglu i és el districte més occidentalitzat d'Istanbul.

El pont de Gàlata uneix les dues ribes del Corn d'Or, amb un trànsit incessant de gent que el travessen caminant, o d'automòbils que passen amunt i avall al llarg del dia i de la nit

Pescadors i restaurants són un binomi associat al Pont i ningú no pot imaginar que hi puguin faltar ni els uns ni els altres 

. 

A la part de dalt, els pescadors esperen pacientment que els peixos piquin.

Mentre que a la part de baix, els restaurants preparen el peix fresc a la planxa

Un cop travessat el pont s'arriba a l'estació del "Tünnel" una mena de funicular de dos vagons que uneix aquest punt de Beyoglu amb la molt coneguda Istiklal Caddesi o carrer Istiklal, el més comercial del districte i que comença o acaba, ves a saber, a la plaça de Taksim.

El Tünnel

El viatge no dura ni tres minuts, sense cap parada fins que arriba a l'inici del carrer Istiklal on un tramvia antic fa el recorregut fins a la plaça de Taksim, un viatge que es pot fer perfectament a peu en poc més de 10 minuts a pas de passeig. Però aquest Tram ja ha esdevingut una atracció turística i sempre va ple de gent.

El popular tramvia que circula pel carrer Istiklal fins a la Plaça Taksim

L'església neogòtica de Sant Antoni recorda la façana de Santa Maria Gloriosa dei Frari, de Venècia. És la seu del Vicariat Apostòlic d'Istanbul i "catedral" oficiosa catòlica-romana.

Interior de l'Església de Sant Antoni, o "Sent Antuan kilisesi" en turc

Després de la I Guerra Mundial es va dissoldre l'Imperi Otomá, es va abolir el soldanat i es proclamà la República Turca que va suposar el trasllat de la capital del nou Estat des d'Istanbul, en la zona europea de Tràcia, fins a Ànkara, ciutat situada a Anatòlia, en zona asiàtica. Les representacions diplomàtiques estrangeres acreditades a Istanbul igualment es van traslladar a la nova capital, però molts països van mantenir els seus edificis -alguns dels quals es troben al carrer Istiklal o en el seus entorns-, a Istambul com a Consolat General.

Antiga embaixada de Rússia

Antiga Embaixada de Suècia

Antiga Embaixada dels Països Baixos

Em va cridar l'atenció aquesta cafeteria amb el nom de Barcelona 

En un dels carrers a tocar de la Plaça Taksin hi ha aquesta bonica església ortodoxa, més gran que la de Sant Jordi, que és la titular del Patriarcat, al barri de Fanar.

L'església ortodoxa grega d'Agia Triada (de la Santa Trinitat)

I per acabar aquesta breu excursió al districte de Beyoglu, l'antiga Pera, una imatge de la seva icona més coneguda: la torre de Gàlata, de gairebé 67 metres d'alçada, construïda pels mercaders genovesos el 1348 com a part del sistema defensiu de la seva colònia comercial a l'altra banda del Corn d'Or. La torre ha sofert diverses reconstruccions, la última durant els anys 60 del segle passat, quan es va substituir per materials més moderns i duradors l'antiga estructura interior de fusta i s'obrí a les visites del públic.

Retorn a Istambul XI. Panorama 1453. Les muralles de Teodosi

Després d'haver visitat la zona on es troba la Columna de Constantí he anat a dinar a un petit restaurant molt a prop de l'entrada al Gran Basar i després he fet cap a la parada del Tram perquè vull visitar el "Panorama 1453" que es troba quatre parades més amunt en la mateixa línia T1.

Això dels "panorames" és una vella atracció que antigament s'instal·lava a les fires o als parcs d'atraccions. A Barcelona, a les acaballes del segle XIX hi va haver un al solar del que avui és la Plaça de Catalunya, i que es pot veure a la foto

A Istambul, des de fa uns quants anys, a prop de les muralles teodosianes, han muntat un panorama que evoca la batalla i l'assalt final del 29 de maig del 1453, quan Constantinoble finalment va caure a mans dels turcs otomans el que va significar la desaparició del que encara restava del vell Imperi Romà d'Orient que s'havia reduït pràcticament al territori emmurallat de la seva capital.

Panorama 1453

A l'entrada mostro la targeta Museum-Pass i, per senyes, em diuen que no, que aquí s'ha de pagar el tiquet corresponent. No és car, només 15 LIT, o sigui 2,50 €. Entro i a la dreta hi han maquetes que descriuen com està muntat el Panorama.

Maqueta descriptiva del Panorama. Els visitants circulen pel passadís del cercle interior.

Començo a pujar una rampa en espiral que condueix a la primera planta on hi ha una exposició amb plànols, diagrames amb la disposició de les forces de setge, vies de subministrament, etc. També hi han gravats que mostren alguns dels personatges clau del fet, el soldà Mehmet i altres que no sé ben bé quin paper van jugar. Les explicacions estan majoritàriament en turc, i també en anglès en alguns casos. Hi ha una llibreria que ven literatura sobre el tema, també gairebé tot en turc. 

Una altra rampa més empinada condueix fins a l'entrada del panorama. Des de fora se sent el soroll de canons i música militar turca. Entro, i aquestes són algunes imatges pintades sobre un enorme ciclorama que envolta tota la cúpula semiesfèrica.

Tot plegat les imatges de les escenes que es mostren són molt realistes, estan ben resoltes, i els objectes de l'ambientació que se situa en primer plànol, davant de l'espectador és autèntica: canons, fletxes, arcs i altres armes, objectes i desferres de tota mena procedents de la batalla, etc. La Il·luminació també és força adient i l'ambientació sonora eficaç per recrear l'atmosfera del  moment, sobretot la música militar  obsessiva que el soldà va manar que no parés en cap moment fins la victòria final. Però tot plegat no deixa de ser poc més que una pintura gegantina i molt ben ambientada, això sí, pero al capdavall estàtica.

I sortint d'aquí faig cap a les muralles força ben conservades d'aquesta zona, les llegendàries muralles de Constantinoble que durant mil anys cap exèrcit va poder expugnar.

Panorama de les muralles de Teodosi on es veu, molt ben conservada, una secció del triple mur

Les primeres muralles de Bizanci, que després seria anomenada Constantinoble, van ser aixecades al segle VII A.C. en el moment fundacional de la nove ciutat pels colons grecs procedents de Mègara que la poblaren. Després, en ser refundada per Constantí com la Nova Roma, es va aixecar una nova murada i, encara en època de l'emperador Teodosi, a finals del segle IV, una altra més enllà per abastar més terreny.  .

El recinte, al que es podia entrar per 11 portes, consta de tres murs i 92 torres de defensa amb un perímetre de 6,5 quilòmetres que anava des del Mar de Màrmara fins al Corn d'Or. Aquí es pot veure una secció transversal del sistema defensiu que consta d'un fossat inundable, un primer mur baix de defensa, un segon exterior, un passadís entre murs, la torre de defensa i un tercer mur interior.

Aquí segueix un recull de fotografies de la muralla en aquest sector on es pot veure que ho ha una mica de tot quant a la conservació d'aquests murs que tenen 15 segles de història.

Es pot considerar que, en general i pel que fa a aquest sector, la muralla està força ben conservada. Hi ha parts en que es veuen els tres murs, fins i tot el desnivell del fossat que encara es conserva, però també hi han llocs en què ha desaparegut el mur baix, altres on hi han horts particulars -que suposo que són il·legals- al paratèquion o passadís entre el mur baix i el mur exterior, etc. També hi han algunes torres que s'han ensorrat parcialment en els últims anys però com he dit abans, és un deteriorament que encara pot tenir remei, i per això hi ha un programa en marxa per recuperar i restaurar la muralla tot i que sembla que això va molt a poc a poc.

I bé, aquí finalitzo aquesta entrada amb la segona visita a les muralles. Encara tinc previst d'anar a veure la zona de Yedikule, el castell de las set torres i el tros de muralla annex on hi ha la famosa Porta Àurea, la Porta Daurada de Constantinoble.