17 d’abril del 2019

Retorn a Istambul VII. Santa Irene


L'església de Santa Irene (Santa Pau), que es troba dins del recinte de Topkapi, és una de les més grans, antigues i millor conservada des del punt de vista arquitectònic de les que hi han a Istambul. Va ser la seu del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble fins a la finalització de les obres de la basílica de Santa Sofia (532)

Va patir les conseqüències d'un terratrèmol al segle VIII i va ser restaurada i enriquida amb mosaics y frescs que han desaparegut. Aquesta església té la particularitat, en comparació amb altres esglésies d'època bizantina, de que mai ha estat utilitzada com a mesquita, raó per la qual, apart de la desaparició d'elements ornamentals, l'estructura del temple està molt ben conservada, tot i que va ser utilitzada com dipòsit d'armament pels geníssers.

L'atri vist des del nàrtex

La nau central. Al fons, l'àbsis amb la grada on seien els eclesiàstics durant els oficis religiosos

A banda de ser un Museu, a Santa Irene s'hi celebra cada any el Festival de Música d'Istambul, però fa l'efecte d'un cert abandonament. Com es veu a la foto, el sostre està cobert amb una xarxa plàstica i tota l'església fa olor de colomassa. Així com Santa Sofia sempre és plena d visitants, Santa Irene estava pràcticament buida. En el moment en que jo vaig ser-hi només vaig veure tres persones més.


Una gran creu pintada presideix l'àbsis


Les naus laterals


Les bases de les columnes són diferents

Monograma de l'emperador Justinià

Monograma de l'emperatriu Teodora

A les parets es distingeixen restes de la decoració: un sòcol ceràmic i de policromia



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he tro...