Recreació virtual de l'Hipòdrom de Constantinoble
Estat actual de l'àmbit que ocupava, dos metres a sota de l'actual nivell del terra, l'Hipòdrom de Constantinoble
Resta poca cosa de l'Hipòdrom de Constantinoble, una de les més grans estructures de la ciutat, junt amb el recinte de muralles -aquestas sí, ben presents- i el gran Palau. Era un recinte de, aproximadament, 450 metres de llargada per 130 metres d'amplada i un aforament de més de 100.000 espectadors. L'hipòdrom estava directament coimunicat amb el Sacrum Palatium per mitjà d'un passadís que connectava amb la Kathisma, la llotja del emperador, de la seva família i dels convidats.
Es conserva l'àmbit, l'espai que ocupava a l'altra banda de la mesquita del Sultan Ahmet (Mesquita Blava) i alguns dels elements "in situ" com la famosa Columna Serpentina, l'obelisc de Teodosi i el de Constantí.
Obelisc de Teodosi
Teodosi el Gran l'any 390 féu portar aquest obelisc des del temple de Kàrnak de Luxor, Egipte. És de granit rosat i es troba es molt bon estat de conservació. Sembla ser que ocupava el centre de la spina la divisòria que tallava en dos l'espai de l'arena on tenien lloc les curses de quàdrigues. L'obelisc reposa sobre una base de marbre esculpit que representen escenes amb Teodosi, la seva família i cortesans.
Base de marbre del obelisc de l'emperador Teodosi
La Columna de les Serps es de bronze i representa tres serps enllaçades. Només s'ha conservat una part de la columna, que era més alta que l'actual alçada. No s'han conservat els caps de les serps, tret del fragment recuperat que es conserva al Museu Arqueològic d'Istambul.
Fragment del cap d'una de serpents de la Columna de les Serps al Museu Arqueològic d'Istambul
La Columna de les Serps es potser un dels monuments més venerables d'Istambul Va ser portada aquí per l'emperador Constantí des del temple d'Apol·lo de Delfos. Originalment la columna suportava un peveter on es cremaven perfums en honor dels déus, i va ser un homenatge a Apol·lo en agraïment per la victòria de les ciutats gregues coal·ligades amb Atenes contra els perses a la batalla de Platea (any 479, A.C.)
Recpnstrucció de la Columna de les Serps
Detall del peveter suportat pels caps de les serps
Part superior de la Columna amb els caps de les serps
No es descarta l'existència d'altres elements de l'Hipòdrom que hagin pogut sobreviure in situ perquè sembla que mai no s'ha fet una excavació completa i sistemàtica, sino que les restes que avui podem veure, per les seves dimensions, mai no van restar colgades, i les troballes sota terra han estat fruit de la casualitat en ocasió de fer-se treballs diversos a la zona.
A la part sud de l'Hipòdrom es troba l'obelisc de Constantí que fa 32 metres d'alçada i, a diferència d'altres monuments d'aquest estil no és monolític, sinó que està format a base de maons de granit. Sembla que l'inici de la seva construcció data del regnat de Septimi Sever (193-211) o acabat molt més tarda, en època de Constantí el Gran. Antigament l'obelisc estava recobert de plaques de bronze daurat i del mateix material era una esfera que lluïa al capdemunt.
Obelisc de Constantí. Al darrere es veu un edifici que pertany a la Universitat d'Istambul
Un altre element de l'Hipòdrom que es conserva és un fragment del mur corb de tancament o Sphendone, justament darrere d'un edifici de la Universitat d'Istambul.
No es descarta l'existència d'altres elements de l'Hipòdrom que hagin pogut sobreviure in situ perquè sembla que mai no s'ha fet una excavació completa i sistemàtica, sino que les restes que avui podem veure, per les seves dimensions, mai no van restar colgades, i les troballes sota terra han estat fruit de la casualitat en ocasió de fer-se treballs diversos a la zona.
Un altre dels objectes que lluïa a l'Hipòdrom eren els cavalls que decoraven la part central de les portes d'accés de les quàdrigues a l'arena, segons es pot veure en aquesta reconstrucció
Aquests cavalls de bronze daurat van ser saquejats, com molts altres objectes artístics i elements decoratius de Constantinoble, i emportats a Venècia en ocasió de la Quarta Croada. Els cavalls es troben actualment al Museu de la Basílica de Sant Marc, després d'haver estat durant set segles damunt del pòrtic d'entrada al temple.
A la mateixa Plaça del Sultanahmet es pot veure una font neobizantina, obsequi del Kàiser Guillem II en ocasió de la visita d'Estat que va fer a Istambul l'any 1908 i que va obrir el camí d'inversions alemanyes a l'Imperi Otomà alhora que, en el futur, va propiciar la seva intervenció en la I Guerra Mundial al costat dels Imperis Centrals.
El Palau de Bucoleon, les restes, no queda gaire lluny de l'hipòdrom. A només deu minuts a peu s'arriba a la que va ser residència d'estiu dels emperadors. De fet, l'edifici formava part del complex del Gran Palau, que estava compost de diverses construcciones que els emperadors anaven afegint fins a formar una ciutat dintre de la ciutat.
De Bucoleon, que sospito que va inspirar la construcció del Palazzo Ducale de Venècia resta poca cosa, però és clarament reconeixible una de les ales, la més propera a una petita torre de la muralla de mar que possiblement feia el paper de far i punt de vigilància a la costa.
En aquesta reconstrucció hipotètica del Palau de Bucoleon he assenyalar amb un requadre de color groc la zona que, més bé o més malament ha arribat als nostres dies.
I així és com avui està l'antic Palau de Bucoleon
De Bucoleon, que sospito que va inspirar la construcció del Palazzo Ducale de Venècia resta poca cosa, però és clarament reconeixible una de les ales, la més propera a una petita torre de la muralla de mar que possiblement feia el paper de far i punt de vigilància a la costa.
En aquesta reconstrucció hipotètica del Palau de Bucoleon he assenyalar amb un requadre de color groc la zona que, més bé o més malament ha arribat als nostres dies.
I així és com avui està l'antic Palau de Bucoleon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada