Retorn a Istambul XI. Panorama 1453. Les muralles de Teodosi

Després d'haver visitat la zona on es troba la Columna de Constantí he anat a dinar a un petit restaurant molt a prop de l'entrada al Gran Basar i després he fet cap a la parada del Tram perquè vull visitar el "Panorama 1453" que es troba quatre parades més amunt en la mateixa línia T1.

Això dels "panorames" és una vella atracció que antigament s'instal·lava a les fires o als parcs d'atraccions. A Barcelona, a les acaballes del segle XIX hi va haver un al solar del que avui és la Plaça de Catalunya, i que es pot veure a la foto

A Istambul, des de fa uns quants anys, a prop de les muralles teodosianes, han muntat un panorama que evoca la batalla i l'assalt final del 29 de maig del 1453, quan Constantinoble finalment va caure a mans dels turcs otomans el que va significar la desaparició del que encara restava del vell Imperi Romà d'Orient que s'havia reduït pràcticament al territori emmurallat de la seva capital.

Panorama 1453

A l'entrada mostro la targeta Museum-Pass i, per senyes, em diuen que no, que aquí s'ha de pagar el tiquet corresponent. No és car, només 15 LIT, o sigui 2,50 €. Entro i a la dreta hi han maquetes que descriuen com està muntat el Panorama.

Maqueta descriptiva del Panorama. Els visitants circulen pel passadís del cercle interior.

Començo a pujar una rampa en espiral que condueix a la primera planta on hi ha una exposició amb plànols, diagrames amb la disposició de les forces de setge, vies de subministrament, etc. També hi han gravats que mostren alguns dels personatges clau del fet, el soldà Mehmet i altres que no sé ben bé quin paper van jugar. Les explicacions estan majoritàriament en turc, i també en anglès en alguns casos. Hi ha una llibreria que ven literatura sobre el tema, també gairebé tot en turc. 

Una altra rampa més empinada condueix fins a l'entrada del panorama. Des de fora se sent el soroll de canons i música militar turca. Entro, i aquestes són algunes imatges pintades sobre un enorme ciclorama que envolta tota la cúpula semiesfèrica.

Tot plegat les imatges de les escenes que es mostren són molt realistes, estan ben resoltes, i els objectes de l'ambientació que se situa en primer plànol, davant de l'espectador és autèntica: canons, fletxes, arcs i altres armes, objectes i desferres de tota mena procedents de la batalla, etc. La Il·luminació també és força adient i l'ambientació sonora eficaç per recrear l'atmosfera del  moment, sobretot la música militar  obsessiva que el soldà va manar que no parés en cap moment fins la victòria final. Però tot plegat no deixa de ser poc més que una pintura gegantina i molt ben ambientada, això sí, pero al capdavall estàtica.

I sortint d'aquí faig cap a les muralles força ben conservades d'aquesta zona, les llegendàries muralles de Constantinoble que durant mil anys cap exèrcit va poder expugnar.

Panorama de les muralles de Teodosi on es veu, molt ben conservada, una secció del triple mur

Les primeres muralles de Bizanci, que després seria anomenada Constantinoble, van ser aixecades al segle VII A.C. en el moment fundacional de la nove ciutat pels colons grecs procedents de Mègara que la poblaren. Després, en ser refundada per Constantí com la Nova Roma, es va aixecar una nova murada i, encara en època de l'emperador Teodosi, a finals del segle IV, una altra més enllà per abastar més terreny.  .

El recinte, al que es podia entrar per 11 portes, consta de tres murs i 92 torres de defensa amb un perímetre de 6,5 quilòmetres que anava des del Mar de Màrmara fins al Corn d'Or. Aquí es pot veure una secció transversal del sistema defensiu que consta d'un fossat inundable, un primer mur baix de defensa, un segon exterior, un passadís entre murs, la torre de defensa i un tercer mur interior.

Aquí segueix un recull de fotografies de la muralla en aquest sector on es pot veure que ho ha una mica de tot quant a la conservació d'aquests murs que tenen 15 segles de història.

Es pot considerar que, en general i pel que fa a aquest sector, la muralla està força ben conservada. Hi ha parts en que es veuen els tres murs, fins i tot el desnivell del fossat que encara es conserva, però també hi han llocs en què ha desaparegut el mur baix, altres on hi han horts particulars -que suposo que són il·legals- al paratèquion o passadís entre el mur baix i el mur exterior, etc. També hi han algunes torres que s'han ensorrat parcialment en els últims anys però com he dit abans, és un deteriorament que encara pot tenir remei, i per això hi ha un programa en marxa per recuperar i restaurar la muralla tot i que sembla que això va molt a poc a poc.

I bé, aquí finalitzo aquesta entrada amb la segona visita a les muralles. Encara tinc previst d'anar a veure la zona de Yedikule, el castell de las set torres i el tros de muralla annex on hi ha la famosa Porta Àurea, la Porta Daurada de Constantinoble.