Santa Sofia des de la Plaça Sultanahmet que separa la basílica de la Mesquita Blava
Sincerament, no he tornat a Istambul pels seus monuments més famosos (encara que també) sinó per tot allò que la primera vegada que vaig venir aquí no vaig saber copsar, perquè no tenia la formació ni la sensibilitat suficient per a interessar-me. Però està clar que ja que hi ets no pot deixar de banda els grans testimonis d'un passat gloriós
Santa Sofia es una fita en la Història de l'Art i, particularment, en la de l'Arquitectura. És el primer edifici de planta quadrada de grans dimensions cobert per una enorme cúpula semiesfèrica alçada a 55,6 metres amb un diàmetre de uns 40 metres. És la tercera església amb aquesta advocació: la primera -edificada en el temps de l'emperador Constantí- va ser destruïda per un incendi, la segona, manada construir per Teodosi, va quedar molt malmesa arrel dels desordres de la revolta de Nikà (532), i l'actual va ser iniciativa de l'emperador Justinià, finalitzant la seva construcció el 537.
Santa Sofia es una fita en la Història de l'Art i, particularment, en la de l'Arquitectura. És el primer edifici de planta quadrada de grans dimensions cobert per una enorme cúpula semiesfèrica alçada a 55,6 metres amb un diàmetre de uns 40 metres. És la tercera església amb aquesta advocació: la primera -edificada en el temps de l'emperador Constantí- va ser destruïda per un incendi, la segona, manada construir per Teodosi, va quedar molt malmesa arrel dels desordres de la revolta de Nikà (532), i l'actual va ser iniciativa de l'emperador Justinià, finalitzant la seva construcció el 537.
Restes arqueològiques procedents de la segona basílica que es troben a l'exterior de l'actual edifici
Santa Sofia va ser església cristiana (de ritus oriental i de ritus llatí) entre el 537 i el 1453, mesquita otomana entre el 1453 i el 1935 en què es va desacralitzar i la van convertir en museu. Segons va publicar el diari turc Hürriyet Daily News el passat 23 de març, l'actual primer ministre Tayyip Erdogan va declarar en un programa de TV que Santa Sofia tornaria a ser mesquita.
Entrada principal a la basílica de Santa Sofia
Porta imperial a l'esonàrtex per la què només podia entrar l'emperador
Detall del mosaic que corona la Porta Imperial on es representa l'emperador Lleó IV prostrat davant el Pantocràtor
Gerro tallat en marbre per contenir l'aigua de les ablucions
Detall d'una de les columnes de pòrfid
La cúpula que corona la basílica amb una bastida per a treballs de restauració
L'absis on estava el presbiteri amb un iconostasi de 15 metres de llargada ple d'icones i relíquies.
A la dreta es veu el mímbar, la trona des d'on es fan les prèdiques als fidels musulmans.
Detall de la part superior de l'absis amb un mosaic de la Theotokos, o Mare de Déu amb el Nen
L'exonàrtex i una de les portes laterals amb un mosaic de la Theotokos
Detall del mosaic representant la Theotokos amb els emperadors Constantí I (a l'esquerra) amb una maqueta de Constantinoble entre les mans, i a la dreta Justinià I portant una maqueta de Santa Sofia
Imatges del meravellós (i incomplet) mosaic representant una deesis. Crist al mig, la Mare de Déu a l'esquerra i Joan el Baptista a la dreta. Aquest mosaic data de la segona meitat del segle XIII
L'anomenat mosaic Comnè que representa la Mare de Déu amb el Nen acompanyada a l'esquerra de l'emperador Joan II, Comnè i a la dreta de l'emperadriu Irene. Les imatges simbolitzen les donacions imperials per a les obres de restauració de la basílica (Primera meitat del segle XIII)
Constantí IX Monòmac i la seva esposa Zoè a l'esquerra i a la dreta, respectivament, de Crist en una nova representació de donacions per Santa Sofia. Mosaic de la primera meitat del segle XI.
La columna de Sant Gregori Taumaturg on, segon la tradició, es pot aconseguir la concessió d'un desig per part de qui fiqui un dit dins el forat i faci un gir complet de la mà ... sense treure el dit.
Al pis superior, llotja de les emperadrius des d'on assistien a la celebracions religioses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada