Retorn a Istambul (III) El Museu Arqueològic

El Museu Arqueològic d'Istambul està en obras de remodelació. I tenen per llarg segons que vaig veure, però resta obert en les dependències no afectades pels treballs que s'estan duent a terme. De manera que aprofitaré per veure el que es pugui de les seves col·leccions.

Pujant pel carrer costerut que mena al recinte del museu es veuen, anònimes i amunteguedes restes arqueològiques inconnexes, sembla que, bàsicament, d'època bizantina i anteriors a la fundació -o refundació, si voleu- de la nova Roma per part de Constantí.

A l'interior, comença per peces d'art funerari de diverses civilitzacions

Sarcòfags fenicis potser pertanyents a un matrimoni

 Sarcòfag romà del segle II amb una representaciò dels personatges de la mitologia grega, Fedra i Hipòlit

Sarcòfag de Sidamara (Konya) Primera meitat sel segle III

 Estela sepulcral amb rastres de policromia. Una inscripció llatina diu, traduïda:

"Als Divins esperits de la Mort. Titus Flavi Siril·li , el misericordiós, pietós, i lleial portaestendard de la II legió. Va viure 40 anys. De la mateixa legió, el portaestendard Zanacs li dedica aquesta estela"

Diverses esteles tombals dels segles II i III

Escala d'accés a la planta superior on s'exposava una col·lecció de restes arqueològiques trobades a Làrissa. A banda i banda de l'escala, dues estàtues dels lleons de marbre que decoraven l'entrada del Palau de Bucoleon

Reconstrucció del Palau de Bucoleon (S. XII) amb la dàrsena per els vaixells imperials

Detall de la façana amb els lleons que ara es poden veure al Museu Arqueològic d'Istambul

Teòricament, a la secció d'art funerari hauria d'haver vist el famós sarcòfag d'Alexandre el Gran. No l'e vist. Torno enrera. No el veig, no hi és. Pregunto a uns del vigilants del Museu i em respon que la tomba d'Alexandre està en restauració. Mala sort. Tot seguit passo a un altre edifici on es conserven diversos elements arqueoògics de cultures d'Anatòlia i Assíria.

Al pati del Museu més restes arqueològiques anònimes. Per cert, que el cap de la Medussa em recorda la base d'algunes columnes que hi han a la cisterna Yerebatan també coneguda com "basilica cisterna". Res d'estrany donat que les cisternes de Constantinoble van ser construïdes amb materials reciclats procedents dels enderrocs de temples pagans, especialment d'Àsia Menor.

Geni alat en marbre procedent del palau d'Assurbanipal. Assíria. Segle IX A.C.

Sacerdot o funcionari (?) en actitud orant o de submissió (a un déu? al rei?)

Relleus de ceràmica vidriada procedents de la porta de Ishtar, Babilònia. Segle VII A.C.

 Relleu d'Ostortat representant un grup de músics. Darrer periode hitita, segle IX A.C.

Estàtua amb inscripció. La figura representa a Puzur-Ishtar, governador de Mari. Babilònia. Segle XI A.C.

Tractat de Kadesh. El més antic document diplomàtic i tractat de pau conegut fins ara. Signat per Ramsès II i el rei hitita Hattusili III,  vers el 1.259 A.C. Es coneix la versió egípcia que es troba en un dels murs del temple de Karnak.

Dins del recinte del Museu hi ha un pavelló dedicat a exposar valuoses peces de ceràmica històrica otomana, especialment d'Iznik (l'antiga Nicea, seu de concilis ecumènics). El Museu està ubicat en un bell quiosc decorat amb mosaics edificat el 1472 per ordre del soldà Mehmet II, amb la finalitat de dedicar-lo a lloc de repòs i d'esbarjo.

Museu de Ceràmica històrica de Turquia

Per finalitzar aquesta entrada dedicada al Museu Arqueològic d'Istambul, us deixo amb una petita selecció d'imatges d'algunes de les peces que m'han semblat més interessants.