No es fàcil arribar fins aquí. De fet no hi ha cap mitjà de transport públic que estigui a la vora. S'han d'agafar dos autobusos i després encara caminar una bona estona. Així doncs, decideixo agafar un taxi, a veure què passa. He de dir que ha anat molt bé. La carrera des de l'hotel fins aquí, comptada amb taxímetre, són 75 LIT es a dir, uns 12,5 € amb la propina. Val la pena.
L'antiga església de Sant Salvador, al barri d'Edirnekapi resulta que també està en obres de restauració. Decididament, no estic de sort en aquesta visita a Istambul i caldrà prendre paciència. Aquesta imatge m'agrada perquè encara que no deixa veure l'estructura del temple bizantí, sí que permet veure un dels exemplars de l'arquitectura tradicional turca. A l'esquerra, una casa amb base de pedra revestida amb fusta.
Al fons sobresurt el minaret (mai més ben dit), donat que aquesta església, com gairebé tots els temples cristians, després de la conquesta primer va ser mesquita i el 1948 va ser convertida en museu.
La paraula Chora o Khora en grec vol dir que l'església estava a l'extraradi, no extramurs donat que està dins del recinte de la muralla de Teodosi, però sí en una zona de camps en aquella època.
Així es com es veuria Santa Salvador a la Khora si no estés tapada per les bastides
Al nàrtex , al timpà de la porta principal, un meravellós mosaic del Pantocràtor
L'interior de l'església o Naos
Els antecedents d'aquesta església es remunten a l'època de l'emperador Justinià, si bé una part de l'arquitectura que avui es pot veure data del segle XI, quan va ser reformada sota el patrocini de Maria Dukaina, la sogra d'Aleix I, Comnè. A principis del segle XIII l'església va ser saquejada pels croats llatins, i al segle XIV s'hi van fer les reformes definitives i s'hi van afegir els frescs i els mosaics que avui contemplem.
L'esonàrtex
Detall del mosaic a sobre de la porta representant la dormició de Maria
La cúpula
Frescs al Paraklesion
Detall del fresc de l'Anastasi al Paraklesion
Cúpula del Paraklesion
Detall de la cúpula amb la Verge dels Àngels
Frescs del Dia del Judici
Detall del Dia del Judici
Mosaic de la genealogia del Salvador
Mosaics amb les figures de Sant Pere, a l'esquerra i Sant Pau, a la dreta.
L'afluència de turistes que arriben en autocars en grans grups comença a fer dificil veure bé els frescs i pintures i decideixo sortir de l'església, encara que podria estar-me més temps perquè és una meravella de l'últim renaixement artístic de l'art bizantí abans de la caiguda de Constantinoble el 1453. Per completar l'excursió del matí faig cap a les restes de dos palaus imperials situats en el mateix barri d'Edirnekapi, no gaire lluny, a uns 200 metres i gairebé enganxats a la muralla de Teodosi: el Palau de Blanquerna i el millor conservat Palau dels Porfirogènits o "nascuts a la púrpura".
El Palau dels Porfirogènits és el millor conservat degut a la reconstrucció que s'hi està fent. És possible que l'estructura de l'edifici que ens ha arribat dati de la reconquesta de Constantinoble que estava a mans dels llatins que vàren constituir l'Imperi Llatí entre 1204 i 1261. Per aquella època, els nombrosos edificis de l'enorme complex del Sacrum Palatii iniciat per Constantí en el segle IV nou segles després estarien en un estat molt deteriorat o ruinós i els emperadors de la dinastia dels Paleòlegs s'estimarien més residir en un palau de menors dimensions, ben agençat i protegit per la propera muralla.
Del Palau de Blaquerna gairebé no en resta res que no siguin romanalles fora de context que només poden servir d'estudi als experts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada