Si s'em permet la llicència, almenys en aquesta entrada, faré servir l'antic nom d'Istambul, ciutat reina del Mediterrani, porta d'Àsia i cruïlla de civilitzacions, Una de les urbs més populoses del món, on hi viuen més de 15 milions de ciutadans, dels més de 82 que en té tota Turquia.
He arribat a l'aeroport Istambul-Atatürk després d'un vol de Turkish Airways de poc més de tres hores. Després del canvi horari d'estiu la diferència horària és d'una hora més. A diferència de la meva visita anterior a Istambul, tinc l'hotel situat a la zona de Sultanahmet, és a dir, al rovell de l'ou de la Constantinoble històrica, amb la ventatja de que tinc molt a la vora els punts d'interès més visitats de la ciutat. L'hotel. excel·lent i de preu molt i molt raonable, es diu "Miss Istanbul Hotel" i no es gaire gran, un 5 estrelles que a Catalunya seria un 4 estrelles. Estic a només 2 minuts de la parada de Tram (línia 1) i a 10 minuts de la zona d'Eminönü, on es troben tant l'estació de Sirkeci que permet l'accés al Marmaray, o suburbá, com als embarcadors dels ferris cap a Beyoglu (Gàlata) a l'altra banda del Corn d'Or o a Üsküdar (l'antiga Escutari) a la banda asiàtica.
L'hotel està situat en un carrer de nom molt llarg i impronunciable, que soc incapaç de memoritzar, de manera que me l'apunto al quadern de viatge, per si de cas; és més aviat estret i absolutament ple de botigues de souvenirs barats.
Com acostumo a fer sempre que viatjo, després de prendre possesió de l'habitació, faig un recorregut pels voltants de l'hotel per tal de familiaritzar-me amb la zona i després vaig a comprar les targetes-estalvi, i miraré de comprar un parell de coses que m'he oblidat de ficar a la maleta.
L'habitació número 1114, per uns dies casa meva a Istambul
Com acostumo a fer sempre que viatjo, després de prendre possesió de l'habitació, faig un recorregut pels voltants de l'hotel per tal de familiaritzar-me amb la zona i després vaig a comprar les targetes-estalvi, i miraré de comprar un parell de coses que m'he oblidat de ficar a la maleta.
La Istambul Kart és una targeta moneder que serveix per viatjar en el transport públic (bus, tram, metro, o suburbà) molt còmodament i amb un estalvi d'un 10%, aproximadament. Com totes les targetes moneder és recarregable a les màquines que es poden trobar arreu sense problemes. A mi m'han funcionat totes sense pegues i tenen les instruccions en la majoria dels idiomes més habituals.
L'altra targeta és la Istambul Museum Pass que val 185 LIT i que serveix per visitar gratuïtament tots els museus de titularitat estatal que hi ha a la ciutat durant un termini de cinc dies seguits. Aquesta targeta és la que surt més a compte, perquè només que es visitin 2 o 3 museus ja tens amortitzat de sobres el seu preu, a més de que t'estalvies les llargues cues per comprar els tiquets d'entrada a cada museu.
I ara, per situar-vos, unes imatges del carrer del "meu barri" a Istambul durant aquesta estada. Com veureu, molt comercial però d'articles de cara al turista. Carrer amunt hi ha una parada de la la línia T1 de tram, que és la que més he fet servit, i més amunt encara el Parc Gülhane a l'esquerra, i a la dreta la "Sublim Porta", l'edifici en el que estava ubicat el Govern i el seu primer ministre, el gran visir, durant l'època del Soldanat, just davant de Topkapi, on hi residia el Soldà.
A uns tres-cents metres del meu hotel retrobo l'estació de Sirkeci, un bell edifici finisecular (del segle XIX) que ha estat escena de un bon grapat de pel·licules i era el punt d'arribada de l'Orient Express i no sé si encara continua essent-lo. S'hi estan fent treballs de restauració cpm es pot veure per les fotos.
I ara, per situar-vos, unes imatges del carrer del "meu barri" a Istambul durant aquesta estada. Com veureu, molt comercial però d'articles de cara al turista. Carrer amunt hi ha una parada de la la línia T1 de tram, que és la que més he fet servit, i més amunt encara el Parc Gülhane a l'esquerra, i a la dreta la "Sublim Porta", l'edifici en el que estava ubicat el Govern i el seu primer ministre, el gran visir, durant l'època del Soldanat, just davant de Topkapi, on hi residia el Soldà.
Botigues, botigues, botigues ... A la part darrera es veu el mur que separa el carrer del Parc Gülhane que antigament era el pati i jardi exterior del Topkapi
La parada del tram a Gülhane, sempre plena
Alemdar Caddesi. A la dreta, una antiga mesquita
La "Sublim Porta" antiga seu del govern en època otomana. Ara s'hi troben diverses dependències governamentals
A uns tres-cents metres del meu hotel retrobo l'estació de Sirkeci, un bell edifici finisecular (del segle XIX) que ha estat escena de un bon grapat de pel·licules i era el punt d'arribada de l'Orient Express i no sé si encara continua essent-lo. S'hi estan fent treballs de restauració cpm es pot veure per les fotos.
Façana principal de l'estació de Sirkeci
La cafeteria i restaurant de l'estació
Una de les sales d'espera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada