29 d’abril del 2019

Retorn a Istanbul XII. Beyoglu, la antiga Pera (o Gálata)

A l'altra riba del Corn d'Or destaca el perfil de la Torre de Gàlata

Després de que el 1204 els croats de la IV Croada conquerissin Costantinoble es va produir la fundació de Pera per part de les repúbliques marítimes italianes, interessades a tenir una colònia comercial en un lloc tan estratègic del tràfic comercial entre Orient i Occident. El seu territori, també conegut com Gàlata, avui es denominat Beyoglu i és el districte més occidentalitzat d'Istanbul.

El pont de Gàlata uneix les dues ribes del Corn d'Or, amb un trànsit incessant de gent que el travessen caminant, o d'automòbils que passen amunt i avall al llarg del dia i de la nit

Pescadors i restaurants són un binomi associat al Pont i ningú no pot imaginar que hi puguin faltar ni els uns ni els altres 
A la part de dalt, els pescadors esperen pacientment que els peixos piquin.

Mentre que a la part de baix, els restaurants preparen el peix fresc a la planxa

Un cop travessat el pont s'arriba a l'estació del "Tünnel" una mena de funicular de dos vagons que uneix aquest punt de Beyoglu amb la molt coneguda Istiklal Caddesi o carrer Istiklal, el més comercial del districte i que comença o acaba, ves a saber, a la plaça de Taksim.

El Tünnel

El viatge no dura ni tres minuts, sense cap parada fins que arriba a l'inici del carrer Istiklal on un tramvia antic fa el recorregut fins a la plaça de Taksim, un viatge que es pot fer perfectament a peu en poc més de 10 minuts a pas de passeig. Però aquest Tram ja ha esdevingut una atracció turística i sempre va ple de gent.

El popular tramvia que circula pel carrer Istiklal fins a la Plaça Taksim

L'església neogòtica de Sant Antoni recorda la façana de Santa Maria Gloriosa dei Frari, de Venècia. És la seu del Vicariat Apostòlic d'Istanbul i "catedral" oficiosa catòlica-romana.

Interior de l'Església de Sant Antoni, o "Sent Antuan kilisesi" en turc

Després de la I Guerra Mundial es va dissoldre l'Imperi Otomá, es va abolir el soldanat i es proclamà la República Turca que va suposar el trasllat de la capital del nou Estat des d'Istanbul, en la zona europea de Tràcia, fins a Ànkara, ciutat situada a Anatòlia, en zona asiàtica. Les representacions diplomàtiques estrangeres acreditades a Istanbul igualment es van traslladar a la nova capital, però molts països van mantenir els seus edificis -alguns dels quals es troben al carrer Istiklal o en el seus entorns-, a Istambul com a Consolat General.


Antiga embaixada de Rússia




Antiga Embaixada de Suècia


Antiga Embaixada dels Països Baixos






Em va cridar l'atenció aquesta cafeteria amb el nom de Barcelona 

En un dels carrers a tocar de la Plaça Taksin hi ha aquesta bonica església ortodoxa, més gran que la de Sant Jordi, que és la titular del Patriarcat, al barri de Fanar.


L'església ortodoxa grega d'Agia Triada (de la Santa Trinitat)

I per acabar aquesta breu excursió al districte de Beyoglu, l'antiga Pera, una imatge de la seva icona més coneguda: la torre de Gàlata, de gairebé 67 metres d'alçada, construïda pels mercaders genovesos el 1348 com a part del sistema defensiu de la seva colònia comercial a l'altra banda del Corn d'Or. La torre ha sofert diverses reconstruccions, la última durant els anys 60 del segle passat, quan es va substituir per materials més moderns i duradors l'antiga estructura interior de fusta i s'obrí a les visites del públic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he tro...