En una ciutat tan enorme com és Istambul és una sort, tenir a prop una parada de la línia T1 del Tram tan útil com és Gülhane, davant mateix del Parc del mateix nom. És la línia i el sistema de transport que més he utilitzar durant la meva estada a Istambul, una ciutat on el transport públic és molt deficient donades les seves dimensions i la seva població de més de 15 milions d'habitants el 2018. Desplaçant-me amb el Tram aquest matí visitaré la zona de Bajazit on es troben la columna de Constantí i les mesquites de Laleli i Nuruosmanliye, aquesta última molt a prop d'una de les entrades al Gran Basar.
Gülhane. Una parada molt cèntrica al davant mateix del parc que antigament formava part del recinte del Topkapi.
La Columna de Constantí o Çemberlitaş, en turc, és una monument ordenat construir per l'emperador que va traslladar la capital de l'imperi a Constantinoble, l'antiga colònia grega de Bizanci, en un lloc geoestràtegic molt important com és el pas dels estrets que comuniquen el Mediterrani amb el Mar Negre i punt de pas obligat del comerç entre Orient i Occident. Aixecada Justament, la columna commemora aquesta refundació de Bizanci com la Nova Roma es troba en una plaça on antigament es trobava el fòrum constantinià.
Columna de Constantí
Reconstrucció virtual de l'antic fòrum de Constantí
Originalment la columna, que feia uns 50 metres d'alçada, estava formada segons els autors per set o vuit tambors de pòrfid de Hieròpolis (Egipte) i encerclada per vuit anells de bronze daurat amb una estàtua del déu Apol·lo al capdemunt.
A la base de la columna es van enterrar diverses relíquies com suposats fragments de les creus dels dos lladres que van ser crucificats juntament amb Jesús, els suposats cistell dels peixos del miracle de la multiplicació o el flascó del perfum amb què Maria Magdalena hauria ungit els peus de Crist, etc. etc.
El gravat mostra les fases per les que ha passat la columna durant els divuit segles d'història que ha viscut en el mateix emplaçament. La primera imatge mostra el disseny original de la columna. A la segona veiem com hauria quedat la columna després de la reforma de Justinià, i a la tercera el seu estat actual, sense dos dels tambors que van patir els danys d'un raig caigut al monument l'any 1106, i sense la creu, que va ser suprimida després de la caiguda de Constantinoble el 1453.
Uns metres més enllà de la columna, hi ha una de les mesquites que més m'han agradat d'Istambul: la de Nuruosmaniye o Mesquita de la Llum d'Osman.
La Nuruosmaniye és una mesquita que data del segle XVIII i va ser projectada per un arquitecte d'ètnia grega anomenat Simeó Kalfa, sota el regnat del soldà Mahmut I. Els treballs de construcció es van realitzar entre 1748 i 1753, quan ja regnava Osman III. Com altres mesquites, a més del nucli principal dedicat a la pregària, el complex d'edificis inclou una madrassa (o escola corànica) botigues -el lloguer de les quals ajudava al manteniment de la mesquita i les seves obres de caritat- i cuines i menjadors per a pobres. Justament a la imatge anterior es poden veure les ximeneies de las cuines de la mesquita.
Uns metres més enllà de la columna, hi ha una de les mesquites que més m'han agradat d'Istambul: la de Nuruosmaniye o Mesquita de la Llum d'Osman.
La Nuruosmaniye és una mesquita que data del segle XVIII i va ser projectada per un arquitecte d'ètnia grega anomenat Simeó Kalfa, sota el regnat del soldà Mahmut I. Els treballs de construcció es van realitzar entre 1748 i 1753, quan ja regnava Osman III. Com altres mesquites, a més del nucli principal dedicat a la pregària, el complex d'edificis inclou una madrassa (o escola corànica) botigues -el lloguer de les quals ajudava al manteniment de la mesquita i les seves obres de caritat- i cuines i menjadors per a pobres. Justament a la imatge anterior es poden veure les ximeneies de las cuines de la mesquita.
A deu minuts caminant des de la mesquita de Nuruosmaniye hi ha la plaza de Bajazet, una de les mes grans d'Istanbul i, junt amb la plaça de Taksim al districte de Beyoglu uns de les més habituals en les convocatòries de manifestacions que tenen lloc en aquesta ciutat.
En aquesta plaça, que ocupa l'espai de l'antic fòrum de l'emperador Teodosi, encara es poden veure les restes d'alguns monuments, especialment de la columna teodosiana que s'aixecava aquí,juntament amb una gran basílica i un arc triomfal com es pot veure en le aquestes recreacions del fòrum tal com era cap a finals del segle IV.
També es pot veure una de les mesquites històriques de la ciutat, anomenada del Soldà Bajazet II i que dona nom a la plaça. És un edifici del segle XVI que té la particularitat de fer aportacions arquitectòniques de síntesi entre l'estil característic de les mesquites d'Anatòlia i les habituals en aquest tipus d'edificis a Istambul.
Mesquita de Bajazet. Façana principal
Porta d'entrada
Pati de la mesquita amb la font d'ablucions
Cúpula de la sala de pregàries
A la plaça també trobem la porta d'entrada monumental al recinte de l'Universitat d'Istambul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada