A l'Auditori, Turandot, en versió de concert

Ahir es presentava a l'Auditori la versió de concert de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini. Sincerament, em va impressionar la interpretació de l'enorme conjunt format per l'OCB ampliada i els Cors Madrigal, Polifònica de Puig-Reig i Veus-Amics de la Unió, així com un excepcional planter de solistes vocals  que, en la vetllada d'ahir, estava integrat per Jennifer Wilson (Turandot) Elena Pankratova (Liù), Simon O'Neill (Calaf) Joan Cabero (l'Emperador Altoum) amb Carlos Daza, Jordi Casanovas i Beñat Egiarte en els papers de Ping, Pang i Pong, respectivament, amb la direcció de Kazushi Ono, titular de l'Orquestra.

L'escenari de l'Auditori segons abans de la sortida dels solistes i del director de l'OCB

Tots van estar bé o molt bé, especialment la soprano Jennifer Wilson, amb una veu molt potent molt apropiada per a les heroïnes wagnerianes va ser un descobriment per mi. Correcte el tenor Simon O'Neill, que no em va agradar gaire en la molt coneguda ària Nessun dorma; i molt i molt be -potser va ser la triomfadora de la nit- Elena Pankratova en el seu rol de Liù. Orquestra molt compenetrada formant un bloc sonor impressionant, i magnifiques i molt ben conjuntades les masses corals que tenen un paper molt important en aquesta obra pòstuma de Puccini que el compositoir va deixar inacabada. L'audició d'aquesta òpera em deixa amb ganes de tornar a veure-la, però en versió escènica.

Retorn a Istambul. XXIII. El viatge s'acaba

Render del nou aeroport d'Istambul

Sí, el viatge s'acaba, però fins i tot el retorn té un punt de novetat i és que, quan vaig arribar fa més d'una setmana a Istambul, l'avió de Turkish Airways que m'ha portat a Turquia va aterrar a un aeroport, Istambul-Atatürk, que ha tancat les seves portes a l'aviació comercial tot just dos dies abans del viatge de retorn a Catalunya. De manera que torno i estreno el nou aeroport d'Istambul. De moment no hi han gaire mitjans de transport públic per arribar-hi. Només un bus que ni sé on para, ni com s'arriba a la parada, ni l'itinerari que fa, ni els horaris que té, si es que en té i, esclar, el taxi. Ah! m'oblidava, i un cotxe facilitat per l'hotel. 

En arribar, el desplaçament a l'hotel des de l'aeroport Atatürk l'he fet per aquest sistema, ha funcionat bé i no ha estat car. Si fa, no fa, el mateix preu d'una carrera a Barcelona des del seu aeroport. Així que m'he decantat per aquesta alternativa. M'ha costat el doble: 50 €, però també es veritat que el nou aeroport gairebé es troba el doble de lluny que l'aeroport tancat, però també es cert que s'en aprofiten de la manca d'alternatives de transport públic eficient.

El cotxe arriba a l'aeroport

Els meus temors de que sorgissin els habituals problemes de quan s'estrena una instal·lació tan gran i complexa com és un aeroport s'han esvait de seguida. Si de cas, es troben a faltar seients pels viatgers en espera. Però a Barcelona passa igual. Jo crec que ho fan perquè els passatgers vagin a les botigues i al dutifri. Dos controls de seguretat correctíssims i ràpids, check-in perfecte, i amb molta amabilitat m'han deixat triar seient sense cost addicional. Sales espaioses, olor de nou, gens de soroll, cap retard. Perfecte. 

Dinar a bord. Llenties, salmó i puré de patates. Iogurt amb cogombres i mousse de xocolata 

Retorn a Istambul XXII. Esglésies Bizantines. Tercera i última part

Església d'Aghios Theodoros, avui Mesquita Vefa Kilise Camii

La Mesquita-Església de Vefa, el seu nom popular en turc, és un temple bizantí, els orígens i la dedicació del qual són incerts però que alguns especialistes situen en el segles X-XI per les analisis sobre els materials de construcció. Quant a la dedicació a Sant Teodor la hipotesi es formula a partir de que l'església està situada a l'antic barri bizantí de la Karbounaria, o de la Carboneria, que el tindria per patró.

Després de la IV Croada el temple va passar a ser catòlic-romà, per tornar a ser església bizantina després de la restauració de l'Imperi Bizantí. Amb la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs l'església es convertí en mesquita.

És un edifici amb esonàrtex, de maons de planta en forma de creu grega i braços de 9 metres de llargària. Té una cúpula central i un absis amb triple finestra.

Cúpula central

A l'interior es conserven vestigis de la rica decoració que va tenir l'església, especialment elements ornamentals en mosaic que es troben a les cúpules.

L'esonàrtex amb la portada d'entrada des del carrer i la porta d'accés a l'interior del temple

Interior de la mesquita. Al fons es veu l'absis i la triple finestra amb les oberturas de l'esquerra i de la dreta parcialment tapiades

Detall de les cúpules amb vestigis ornamentals d'època bizantina pintats i de mosaic

Com altres mesquites, aquesta també conserva un petit cementiri otomà

Ruïnes del Monestir de Sant Joan el Precursor. (Dels Estudis)

Un gran focus de cultura de la seva època el monestir de Aghio Ioanne to Prodromu en tois Stoudiou, situat a la zona de Yedikule, va ser el més important de Constantinoble i els monjos que hi residien eren coneguts com "stoudites" o estudiosos. Malgrat la seva desaparició fa més de mig mileni les seves regles i normes de conducta van servir de model per altres monestirs ortodoxos,  i molt especialment per als monjos del Mont Athos on encara avui son tingudes en compte. 

Foto d'un panell informatiu del Museu d'Imrahor

Després de la conquesta de Constantinoble el monestir, com tants altres centres de religió cristiana, va ser suprimit i en el seu lloc s'instal·là la mesquita d'Imrahor, avui també desapareguda, després dels greus incendis de 1782 i de 1920 que van destruir la major part del monestir del que només resta l'església que com es pot veure, curiosament, era de planta basilical llatina, no bizantina, amb planta de tres naus, de les que només en resten dues. També es veu el mur exterior de l'absis.

Restes del paviment de l'església del monestir

Foto del mur on hi havia la porta d'entrada a l'església 

Foto del mur de l'absis des de l'exterior del recinte

Monestir de Myrelaion, avui Mesquita Bodrum

El Monestir de Myrelaion es troba al districte d'Eminönü, no gaire lluny d'on es trobava el complex d'edificis del Gran Palau imperial. Es creu que va ser edificat cap a l'any 920, durant el regnat de l'emperador Romanos I Lekapenos, com una capella adjunta al palau construït sobre una plataforma elevada sota la què hi havia una cisterna per al servei de la residència. Aquest edifici havia estat adquirit o construït de nova planta pels Likapenos abans de que Romano arribés a ser emperador.

Sembla que la capella havia de ser el mausoleu del ja emperador i de la seva esposa, així com dels seus dos fills, Cristòfol i Constantí, trencant així la tradició de sis segles d'enterraments dels emperadors al panteó de l'església dels Sants Apòstols, construïda en el segle IV per Constantí I el Gran justament per aquesta finalitat.

Recreació del conjunt format pel Monestir de Myrelaion i el Palau de Romanos I Lekapenos, avui desaparegut

Imatges de l'exterior de l'església de Myrelaion

L'església va patir els estralls d'un greu incendi després de l'entrada dels croats a Constantinoble l'any 1204. Després de l'imperi llatí i la posterior restauració van ser els Paleòlegs els que van tenir cura de restaurar el temple, que va tornar a les seves funcions com a església ortodoxa. Després de la conquesta otomana, cap a l'any 1500, i sota el regnat del soldà Bajazet II, l'església va ser convertida en mesquita.

A l'interior, la planta és de creu grega amb una cúpula central 

Interior de la sala de pregària de l'actual mesquita

A la cripta es conserva aquest fresc que pel seu deteriorament resulta indesxifrable

A la part baixa de la subestructura de l'església se situava la cripta dels  Likapens

Reconstrucció de l'església de Myrelaion tal com es veuria cap a mitjans del segle XIII, ja sense la residència dels Likapens 

Retorn a Istambul XXI.El Parc Gülhane, i una mica de tot

El Parc Gülhane

Aquest parc ha fet néixer en mi una gran enveja, una sana enveja. Està situat en ple centre històric d'Istanbul i per la seva extensió crec que és equiparable al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Aquí s'acaben les comparacions, perque Gülhane és un parc molt cuidat, molt ben cuidat no tan sols per les brigades de jardiners sinó per la gent. Els visitants del Parc no el pategen, ni porten les seves mascotes a que deixin anar a la gespa les seves inmundícies. Felicitacions.

Monument a Mustafà Kemal Atatürk, fundador de la República i "Pare dels Turcs"

 

La Columna dels Gots, de datació incerta, és de marbre i fa 18,5 metres. Es creu que commemora una victòria militar dels romans sobre els gots. Una inscripció en llatí diu: "Fortunae reduci ob devictus Gothos"

.

El Parc Gülhace formava part, antigament, del Palau de Topkapi, però fa uns anys el govern metropolità de la ciutat l'ha condicionat i l'ha obert al públic convertint-lo en un parc urbà molt freqüentat. A l'interior del Parc es troba el Museu de la Ciència i la Tecnologia a l'Islam, és a dir,  dedicat a donar a conèixer els invents i les tècniques ideades pels científics de països islàmics.

Façana del Museu d'Història i de la Ciència i de la Tecnologia a l'Islam

Escultura-monument just davant del Museu 

Imatges de diverses sales del Museu

El Bòsfor a la sortida del Parc Gülhane

I una mica de tot ...

Una bonica casa modernista (o Art-deco), a prop de l'hotel, que mereixeria una bona restauració

Molt a prop del Corn d'Or, a la part baixa del barri de Fanar, hi ha aquesta bonica església sota l'advocació de Sant Esteve. Es del primer terç del segle passat, quan la comunitat ortodoxa de Bulgària es va constituir com esglèsia autocèfala independent del Patriarcat de Constantinoble. Es va construir a base de peces de ferro prefabricades que van enviar des de Bulgària. 

Església de Sant Esteve de la comunitat ortodoxa búlgara a Istambul

 A l'interior, l'Iconostasi

 Detall de les icones de la part alta de l'iconostasi

A prop de l'hotel i just davant la parada del tramvia hi ha aquesta mesquita que encara no he pogut esbrinar com es diu

No vaig entrar als basars més coneguts, al Kapali Çarsi (Gran Basar) ni al Basar de les Espècies. Però vaig comprar diversos tipus de té i alguns dolços (lokum, börek) a les botiges exteriors

Una altra mesquita històrica tancada per obres: la Yeni Camii

Església ortodoxa de la Comunitat Armènia d'Istambul

A l'estació de Sirkeci, fira de productes artesans

Un menú complet: hidrats de carboni (arròs i pasta) proteïnes (carn) i vitamines i sals minerals (verdures i hortalisses)