Novament faig cap a Fatih, el cor històric d'Istambul, o de Constantinoble, com es vulgui. Aquest districte de la ciutat curiosament no és lobjecte de tantes visites com altres llocs més populars i consagrats pels programes turístics dirigits al turisme massiu que visita la ciutat. I no obstant, des del meu punt de vista, es una zona molt interessant pel fet que, apart d'altres atractius, conserva una bona concentració d'antigues esglésies bizantines que han estat ben conservadas des del punt de vista arquitectònic i que després de la conquesta van passar a ser mesquites.
He arribat en tramvia fins a la zona, peró resta encara camí. He deixat enrere la mesquita barroca de Laleli i, en una plaça enjardinada, les restes del que va ser l'església de Sant Polieucte, i arribo a l'aqüeducte de Valent per girar a l'esquerra i ficar-me en el barri popular i tradicional de Vefa, una mica més amunt de la secció nord-est de l'aqüeducte.
Mesquita de Laleli. És una mesquita imperial construïda per ordre del soldà Mustafà III entre 1760 i 1763
Interior de la Mesquita de Laleli
El "mihrab" o punt que en totes les mesquites mostra la direcció a La Meca
Ruïnes de l'església de Sant Polieucte que data del primer terç del segle VI. Després de la invasió i subsegüent saqueig de Constantinoble el 1204, els croats van rapinyar elements arquitectònics d'aquesta església.
Aquests dos pilars, avui a la basílica de Sant Marc de Venècia, formàven part de l'església de Sant Polieucte.
L'aqüeducte de Valent. Probablement les obres van començar sota el regnat de Constantí, però el nom li ve de l'emperador Valent, que regnava quan va finalitzar la construcció de l'obra l'any 368.
Antiga església de la Theotokos Kyriotissa, avui mesquita Kalenderhane
Aquesta és la tercera església edificada el segle XII, a les acaballes de la dinastia dels Comnens en el solar sobre el què, antigament, havien estat construïdes unes termes romanes. Durant l'imperi llatí, fundat pels croats, l'església va ser utilitzada per l'Orde dels franciscans. L'edifici formava part d'un monestir que es creu que va desaparèixer en epoca otomana quan el soldà Mehmet II va cedir-lo a una secta de dervixos anomenada dels Kalenderi, dels quals va prendre nom l'actual mesquita: Kalenderhane o casa dels dervixos Kalenderi.
Aquesta és la tercera església edificada el segle XII, a les acaballes de la dinastia dels Comnens en el solar sobre el què, antigament, havien estat construïdes unes termes romanes. Durant l'imperi llatí, fundat pels croats, l'església va ser utilitzada per l'Orde dels franciscans. L'edifici formava part d'un monestir que es creu que va desaparèixer en epoca otomana quan el soldà Mehmet II va cedir-lo a una secta de dervixos anomenada dels Kalenderi, dels quals va prendre nom l'actual mesquita: Kalenderhane o casa dels dervixos Kalenderi.
Porta d'entrada a l'antic nàrtex
Kalenderhane conserva bona part del revestiment ornamental en marbre i altres pedres de l'església original
La cúpula, decorada en època otomana en substitució de les imatges cristianes, té 16 nervis
L'antic presbiteri, actualment ocupat pel "mihrab" i el "mínbar" o trona dels imams
Paret lateral
Vista general de la mesquita
Antic Convent de Crist Pantocràtor, avui mesquita Zeyrek
El monestir des d'un carrer lateral
Imatges de l'antic esonàrtex. A l'esquerra, portes d'entrada a la mesquita
Interior. Sala de pregària
La meva visita va coincidir amb un grup d'estudiants grecs d'excursió a Istambul
Cúpula de la sala de pregària
L'antic monestir de Crist Pantocràtor és una fundació de principis del segle XII a iniciativa d l'emperadriu Irene Comnè a la que després de la seva mort el 1134, i per ordre del seu espòs l'emperador Joan II Comnè, es va afegir una altra església dedicada a la Theotokos Elousa o Mare de Déu Misericordiosa. Durant el periode de l'Imperi llatí el conjunt religiós va estar dedicat al ritus catòlic-romà per tornar novament al ritus ortodox després de la restauració imperial dels Paleòleg. Durant l'etapa otomana el conjunt va ser convertit en mesquita amb el nom del mul·là Zeyrek, un erudit religiós islàmic local.
Fins fa pocs anys l'edifici es trobava en un estat molt precari fins al punt de que la UNESCO va donar el toc d'alarma afegint el monument al seu catàleg de monuments en perill de desaparició, la qual cosa va determinar la seva restauració que encara no és del tot completa.
Part de darrere des d'una terrassa enjardinada amb vistes a la ciutat
Vista des de la plaça darrere de l'antic monestir de Crist Pantocràtor, avui Mesquita Zeyrek
Façana amb la porta d'entrada a l'esonàrtex
Interior. Sala de pregària
La meva visita va coincidir amb un grup d'estudiants grecs d'excursió a Istambul
Cúpula de la sala de pregària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada