6 de maig del 2019

Retorn a Istambul XVI. Esglésies Bizantines. Primera part

Novament faig cap a Fatih, el cor històric d'Istambul, o de Constantinoble, com es vulgui. Aquest districte de la ciutat curiosament no és lobjecte de tantes visites com altres llocs més populars i consagrats pels programes turístics dirigits al turisme massiu que visita la ciutat. I no obstant, des del meu punt de vista, es una zona molt interessant pel fet que, apart d'altres atractius, conserva una bona concentració d'antigues esglésies bizantines que han estat ben conservadas des del punt de vista arquitectònic i que després de la conquesta van passar a ser mesquites.

He arribat en tramvia fins a la zona, peró resta encara camí. He deixat enrere la mesquita barroca de Laleli i, en una plaça enjardinada, les restes del que va ser l'església de Sant Polieucte, i arribo a l'aqüeducte de Valent per girar a l'esquerra i ficar-me en el barri popular i tradicional de Vefa, una mica més amunt de la secció nord-est de l'aqüeducte.

Mesquita de Laleli. És una mesquita imperial construïda per ordre del soldà Mustafà III entre 1760 i 1763

 Interior de la Mesquita de Laleli

El "mihrab" o punt que en totes les mesquites mostra la direcció a La Meca

Ruïnes de l'església de Sant Polieucte que data del primer terç del segle VI. Després de la invasió i subsegüent saqueig de Constantinoble el 1204, els croats van rapinyar elements arquitectònics d'aquesta església.

Aquests dos pilars, avui a la basílica de Sant Marc de Venècia, formàven part de l'església de Sant Polieucte.

L'aqüeducte de Valent. Probablement les obres van començar sota el regnat de Constantí, però el nom li ve de l'emperador Valent, que regnava quan va finalitzar la construcció de l'obra l'any 368.

Antiga església de la Theotokos Kyriotissa, avui mesquita Kalenderhane


Aquesta és la tercera església edificada el segle XII, a les acaballes de la dinastia dels Comnens en el solar sobre el què, antigament, havien estat construïdes unes termes romanes. Durant l'imperi llatí, fundat pels croats, l'església va ser utilitzada per l'Orde dels franciscans. L'edifici formava part d'un monestir que es creu que va desaparèixer en epoca otomana quan el soldà Mehmet II va cedir-lo a una secta de dervixos anomenada dels Kalenderi, dels quals va prendre nom l'actual mesquita: Kalenderhane o casa dels dervixos Kalenderi.


Porta d'entrada a l'antic nàrtex 

Kalenderhane conserva bona part del revestiment ornamental en marbre i altres pedres de l'església original 

La cúpula, decorada en època otomana en substitució de les imatges cristianes, té 16 nervis

L'antic presbiteri, actualment ocupat pel "mihrab" i el "mínbar" o trona dels imams

Paret lateral

Vista general de la mesquita

Antic Convent de Crist Pantocràtor, avui mesquita Zeyrek

El monestir des d'un carrer lateral


L'antic monestir de Crist Pantocràtor és una fundació de principis del segle XII a iniciativa d l'emperadriu Irene Comnè a la que després de la seva mort el 1134, i per ordre del seu espòs l'emperador Joan II Comnè, es va afegir una altra església dedicada a la Theotokos Elousa o Mare de Déu Misericordiosa. Durant el periode de l'Imperi llatí el conjunt religiós va estar dedicat al ritus catòlic-romà per tornar novament al ritus ortodox després de la restauració imperial dels Paleòleg. Durant l'etapa otomana el conjunt va ser convertit en mesquita amb el nom del mul·là Zeyrek, un erudit religiós islàmic local.

Fins fa pocs anys l'edifici es trobava en un estat molt precari fins al punt de que la UNESCO va donar el toc d'alarma afegint el monument al seu catàleg de monuments en perill de desaparició, la qual cosa va determinar la seva restauració que encara no és del tot completa.


Part de darrere des d'una terrassa enjardinada amb vistes a la ciutat

Vista des de la plaça darrere de l'antic monestir de Crist Pantocràtor, avui Mesquita Zeyrek

Façana amb la porta d'entrada a l'esonàrtex


Imatges de l'antic esonàrtex. A l'esquerra, portes d'entrada a la mesquita


Interior. Sala de pregària



La meva visita va coincidir amb un grup d'estudiants grecs d'excursió a Istambul


Cúpula de la sala de pregària


  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viatge a Flandes XII. Anvers

Arribo davant la catedral de la Mare de Déu, seu de la diòcesi d'Anvers, fundada el 1356. Fins ara és la única església que m'he tro...