Els bizantins tancaven el pas de vaixells enemics al Corn d'Or amb una cadena que anava des de la riba de Constantinoble fins a la de Pera (Gàlata). Aquest recurs no va impedir que el 1453 els turcs, per donar testimoni de la reseva ressolució de conquerir la ciutat, entressin a l'estuari carregant els seus vaixells per terra per fer-los surar novament ja dins del Corn d'Or.
Al Museu Arqueològic d'Istambul es conserva un tros de la cadena que tancava l'accés al Corn d'Or
Després de la conquesta els turcs aprofitant una part de les muralles bizantines van dotar a Constantinoble d'un sistema defensiu que reforçava aquest sector marítim de l'extrem sud de la ciutat consistent en un castell. Situat a la riba del Mar de Màrmara el Castell de les Set Torres, avui conegut com a Yedikule és una fortificació que ha arribat fins els nostres dies i avui em proposo visitar-lo. També aniré a veure la famosa Porta Àurea, la Porta Daurada per on entraven victoriosos els exèrcits imperials quan tornàven a Constantinoble de les seves expedicions militars.
Però tot te un principi, i aquesta visita comença per agafar a Sirkeci el tren suburbà d'Istambul, el Marmaray, que uneix tots els districtes d'Istambul travessant el Bòsfor sota terra.
El Marmaray, nom d'aquest tren de Rodalies ve de la contracció de "Màrmara" i "Ray" o via, en turc
És un trajecte curt, de només 2 parades, això sí, molt distanciades. Arribo a Kasliçesme i, des d'aquí, toca caminar cosa d'un quilòmetre, o poc més ...
Des de l'andana es veuen, al fons, les muralles i les torres de Yedikule
Imatges dels murs exteriors del castell
Pati interior des de la part alta de la muralla
Vista interior d'una de les torres. Els murs construïen de pedra, però l'estructura interior era de fusta
La Porta Àurea per dintre del castell
Una reconstrucció virtual de la Porta Àurea
Surto del castell i ressegueixo la muralla en cerca de la Porta Àurea. Aquest és Samatya, l'antic barri dels armenis, i pel que sembla una bona part dels tallers de venda d'accesoris per a cotxes i de reparació d'automòbils es concentra en els seus carrers ...
Finalment arribo a la Porta Àurea, però està difícil de poder veure-la bé. El fossat està tancat i per l'altra banda hi ha un petit cementiri turc.
Hi entro sota la mirada d'un vigilant que sembla que malfia de mí. Res d'anglès, res que no sigui turc. Faig un somrís i li mostro la càmara. L'home entèn que no sóc especialment perillós i em deixa passar. Les tombes cobreixen el pendent del terreny i he de pujar literalment per sobre de les làpides, com si fossin una escala, per intentar fer fotos. Aquest és el resultat ...
Hi entro sota la mirada d'un vigilant que sembla que malfia de mí. Res d'anglès, res que no sigui turc. Faig un somrís i li mostro la càmara. L'home entèn que no sóc especialment perillós i em deixa passar. Les tombes cobreixen el pendent del terreny i he de pujar literalment per sobre de les làpides, com si fossin una escala, per intentar fer fotos. Aquest és el resultat ...
Em pregunto si Roger de Flor, al servei de l'emperador Andrònic Paleòleg en la seva lluita contra els turcs, va entrar a Constantinoble per aquesta porta al front dels seus almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.
Roger de Flor rebut per l'emperador Andrònic Paleòleg (José Moreno Carbonero, Palau del Senat d'Espanya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada