Rumeli Hisari és una imponent fortalesa situada en un turó que es troba a la riba esquerra de l'estret del Bòsfor. Projectada i construïda entre 1451 i 1452 (diuen que només en 7 mesos!) per ordre del soldà Conqueridor, Mehmet II, la fortalesa va ser de quarter general des del que es va planificar et setge i conquesta de Constantinoble alhora que tancava l'estret per bloquejar qualsevol ajut militar o logístic exterior.
Després del setge i conquesta de Constantinoble el castell esdevingué duana i presó fins ben entrat el segle XIX en què va deixar de ser utilitzat. Actualment, Rumeli Hisari és un parc molt bonic, d'entrada lliure per al públic en general i on, a l'estiu, es celebren festivals de tota mena, infantils, musicals, teatre, etc. en una mena de teatre a l'aire lliure situat en mig dels jardins.
El castell té l'inconvenient d'estar força allunyat de la zona històrica d'Istanbul, que és on m'estic i donat que els transports públics no són gens bons, el millor recurs és aprofitar els vaixells que uneixen diversos punts de les ribes del Bósfor i que salpen, la majoria, dels embarcadors que es troben a la zona de Sirkeci-Eminönü. No són gaire cars, però si es vol un que faci parades i tingui bones freqüències de pas, el viatge sur a uns 15 €.
A part de Rumeli Hisari al Bòsfor hi ha altres punts d'interès, especialment les residències d'estiu que els soldans es van anar construint, especialment al llarg del segle XIX, això sense deixar de banda una de les mesquites més atractives d'Istanbul: la d'Ortaköy.
La principal residència imperial és el Palau de Dolmabahce edificat al segle XIX pel soldà Abdul-Mejid, a la riba europea del Bôsfor, a la zona de Besiktas. Aquest luxos palau neo-barroc el vaig visitar per dintre i per fora en el meva anterior visita a Istanbul i, en aquesta ocasió només vaig fer alguna foto de l'exterior.
El Palau de Dolmabahce des del Bòsfor
A la mateixa riba del Bòsfor, una mica més amunt del Palau de Dolmabahce es troba el Palau de Çiragan, fet construir pel soldà Abdul-Aziz entre 1863 i 1867, i projectat per l'arquitecte armeni Nigogayos Balian. Aquest soldà només hi va viure 9 anys en aquest palau i a la seva mort, va ser succeït pel seu nebot Murad V, que tampoc va ser soldà gaire temps donat que va destituir-lo el seu germà Abdulhamid al·legant una suposada malaltia mental .
Aquest fabulós palau exteriorment és tot de marbre de diferents tonalitats i, originalment, la seva estructura interior era tota de fusta. Actualment el Palau de Çiragan està ocupat per l'exclusiu hotel de super-luxe Çiragan-Kampinsky. Per donar pistes sobre las característiques de l'hotel només cal dira que el preu d'una nit en la suite Sultan costa gairebé 35.000 dòlars dels EE.UU,
Façana lateral del Palau Çiragan
Mitjançant un pont el Palau de Ciragan es comunica amb el Palau de Yildiz, un original complex d'edificacions independents de diversos estils arquitectònics envoltades de jardins. Cada edificació tenia una missiò diferent i estava dedicada a una funció determinada, una mica a l'estil del vell palau de Topkapi on la vida del soldà, tant la pública com la privada, es desenvolupava en diversos pavellons. El soldà Abdulhamid II va ser el principal resident d'aquest complex quan es va traslladar aquí des del palau de Dolmabahce per por de ser víctima d'un atemptat.
Imatges d'alguns dels pavellons del complex palacial de Yildiz
Imatges del lluminós interior de la mesquita
El ferri continua pujant pel Bòsfor i la parada següent és Ortaköy on trobem una petita mesquita neo-barroca a la vora del mar construïda entre 1854 i 1856 per ordre del soldà Abdulmecid i segons projecte de l'arquitecte armeni Nigogayos Balyan, què també va projectar el palau de Çiragan.
La mesquita d'Ortaköy des de l'embarcador
La mesquita resta enrere i el ferri reprèn la seva marxa
Naveguem cap a la l'altra riba del Bòsfor, en direcció al Palau de Beylerbeyi, o "Palau del Senyor dels Senyors", una altra residència imperial que es troba en el districte d'Üsküdar, l'antiga ciutat d'Escutari, a la banda asiàtica d'Istanbul. Va ser construït com a residència d'estiu i residència temporal de visites de mandataris estrangers durant el regnat del soldà Abdul-Aziz. Construït per Sarkis Balyan, d'una familia armenia d'arquitectes al servei del soldà, aquest palau també és estil neo-barroc, encara que no tan recarregat com altres residències otomanes del Bòsfor.
Palau de Beylerbeyi
Escala de la portal principal del palau
Façana lateral
Sala de recepcions a l'interior del Palau de Beylerbeyi
Diverses estances del Palau
Als jardins hi ha aquest pavaelló en estil neo-bizantí
Interior del pavelló
I el passeig pel Bòsfor s'acaba al Palau de Küçüksu, a la riba dreta, gairebé frontera amb el castell de Rumeli Hisari amb el que he començat aquesta entrada. La construcció d'aquesta petita residència estiuenca del soldà Abdulmejid va ser finalitzada el 1857 i només va ser utilitzada durant quatre anys. Durant el regnat del soldà Abndulaziz es van algunes reformes i afegits, especialment a la seva façana marítima.
Palau de Küçuksu des del Bósfor
Façana posterior des de la porta d'entrada pel cantó de terra
Façana lateral, pràcticament calcada de la del palau de Beylerbeyi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada