La Mesquita-Església de Vefa, el seu nom popular en turc, és un temple bizantí, els orígens i la dedicació del qual són incerts però que alguns especialistes situen en el segles X-XI per les analisis sobre els materials de construcció. Quant a la dedicació a Sant Teodor la hipotesi es formula a partir de que l'església està situada a l'antic barri bizantí de la Karbounaria, o de la Carboneria, que el tindria per patró.
Després de la IV Croada el temple va passar a ser catòlic-romà, per tornar a ser església bizantina després de la restauració de l'Imperi Bizantí. Amb la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs l'església es convertí en mesquita.
És un edifici amb esonàrtex, de maons de planta en forma de creu grega i braços de 9 metres de llargària. Té una cúpula central i un absis amb triple finestra.
Cúpula central
A l'interior es conserven vestigis de la rica decoració que va tenir l'església, especialment elements ornamentals en mosaic que es troben a les cúpules.
L'esonàrtex amb la portada d'entrada des del carrer i la porta d'accés a l'interior del temple
Interior de la mesquita. Al fons es veu l'absis i la triple finestra amb les oberturas de l'esquerra i de la dreta parcialment tapiades
Detall de les cúpules amb vestigis ornamentals d'època bizantina pintats i de mosaic
Com altres mesquites, aquesta també conserva un petit cementiri otomà
Ruïnes del Monestir de Sant Joan el Precursor. (Dels Estudis)
Un gran focus de cultura de la seva època el monestir de Aghio Ioanne to Prodromu en tois Stoudiou, situat a la zona de Yedikule, va ser el més important de Constantinoble i els monjos que hi residien eren coneguts com "stoudites" o estudiosos. Malgrat la seva desaparició fa més de mig mileni les seves regles i normes de conducta van servir de model per altres monestirs ortodoxos, i molt especialment per als monjos del Mont Athos on encara avui son tingudes en compte.
Foto d'un panell informatiu del Museu d'Imrahor
Després de la conquesta de Constantinoble el monestir, com tants altres centres de religió cristiana, va ser suprimit i en el seu lloc s'instal·là la mesquita d'Imrahor, avui també desapareguda, després dels greus incendis de 1782 i de 1920 que van destruir la major part del monestir del que només resta l'església que com es pot veure, curiosament, era de planta basilical llatina, no bizantina, amb planta de tres naus, de les que només en resten dues. També es veu el mur exterior de l'absis.
Restes del paviment de l'església del monestir
Foto del mur on hi havia la porta d'entrada a l'església
Foto del mur de l'absis des de l'exterior del recinte
Monestir de Myrelaion, avui Mesquita Bodrum
El Monestir de Myrelaion es troba al districte d'Eminönü, no gaire lluny d'on es trobava el complex d'edificis del Gran Palau imperial. Es creu que va ser edificat cap a l'any 920, durant el regnat de l'emperador Romanos I Lekapenos, com una capella adjunta al palau construït sobre una plataforma elevada sota la què hi havia una cisterna per al servei de la residència. Aquest edifici havia estat adquirit o construït de nova planta pels Likapenos abans de que Romano arribés a ser emperador.
Sembla que la capella havia de ser el mausoleu del ja emperador i de la seva esposa, així com dels seus dos fills, Cristòfol i Constantí, trencant així la tradició de sis segles d'enterraments dels emperadors al panteó de l'església dels Sants Apòstols, construïda en el segle IV per Constantí I el Gran justament per aquesta finalitat.
Sembla que la capella havia de ser el mausoleu del ja emperador i de la seva esposa, així com dels seus dos fills, Cristòfol i Constantí, trencant així la tradició de sis segles d'enterraments dels emperadors al panteó de l'església dels Sants Apòstols, construïda en el segle IV per Constantí I el Gran justament per aquesta finalitat.
Recreació del conjunt format pel Monestir de Myrelaion i el Palau de Romanos I Lekapenos, avui desaparegut
Imatges de l'exterior de l'església de Myrelaion
L'església va patir els estralls d'un greu incendi després de l'entrada dels croats a Constantinoble l'any 1204. Després de l'imperi llatí i la posterior restauració van ser els Paleòlegs els que van tenir cura de restaurar el temple, que va tornar a les seves funcions com a església ortodoxa. Després de la conquesta otomana, cap a l'any 1500, i sota el regnat del soldà Bajazet II, l'església va ser convertida en mesquita.
A l'interior, la planta és de creu grega amb una cúpula central
 |
Interior de la sala de pregària de l'actual mesquita |
A la cripta es conserva aquest fresc que pel seu deteriorament resulta indesxifrable
A la part baixa de la subestructura de l'església se situava la cripta dels Likapens
Reconstrucció de l'església de Myrelaion tal com es veuria cap a mitjans del segle XIII, ja sense la residència dels Likapens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada