Antiga església de la Pammakaristos Theotokos (després Fethiye Camii)
L'antiga església de la Pammakaristos Theotokos (Benaurada Mare de Déu) va ser convertida el 1607 en la Mesquita de la Conquesta (Fethiye Camii) per celebrar la incorporació a l'Imperi Otomà de Geòrgia i Azerbaijan. El 1955, després del descobriment i restauració dels frescs i mosaics que es conservaven va esdevenir un museu, si bé part de l'edifici continua prestant el servei de mesquita.
Aquesta església, situada al barri de Çarsamba dintre del districte de Fatih, es una de les més més conegudes d'Istambul, i es una mostra d'un dels més excel·lents exemples de l'arquitectura de la dinastia dels Paleòlegs que marca el Renaixement cultural i artístic bizantí. Conserva en el seu interior una important col·lecció de frescs i mosaics, la tercera després dels de Santa Sofia i Sant Salvador en Chora.
A la part exterior es poden veure els característics edificis i altres elements complementaris afegits en època otomana i que habitualment es troben en proximitat de les mesquites, com són les escoles coràniques o madrasses, els menjadors de caritat o els cementiris.
Aquesta església, situada al barri de Çarsamba dintre del districte de Fatih, es una de les més més conegudes d'Istambul, i es una mostra d'un dels més excel·lents exemples de l'arquitectura de la dinastia dels Paleòlegs que marca el Renaixement cultural i artístic bizantí. Conserva en el seu interior una important col·lecció de frescs i mosaics, la tercera després dels de Santa Sofia i Sant Salvador en Chora.
Absis del paraklesion o santuari
Detall de Crist Pantocràtor
Cúpula central del Paraklesion
Mosaic que representa Sant Gregori Taumaturg
Sant Antoni Abat
Detall del capitell d'una de les columnes
Nàrtex
Fresc representant els tres Mags d'Orient
Part de l'edifici dedicat a Mesquita
Detall de la sala de pregària amb el mihrab al fons
Antiga església dels Sants Sergi i Bacus (avui, mesquita Kücuk Aya Sofia)
Seguint el model de la basilica de Santa Sofia, aquest temple és de planta én creu grega, cobert per una gran cúpula semiesfèrica. Estructuralment està molt ben conservat ja que en ser convertida en mesquita després de la conquesta, els turcs principalment van suprimir la rica decoració interior de marbres, pintures i mosaics deixant la resta sense gaire modificacions. La construcció de l'església va ser un dels primers encàrrecs de l'emperador Justinià i es va realitzar entre el 527 i el 532, pels mateixos arquitectes -Isidor de Milet i Antemi de Tral·les- que després van projectar la basílica de Santa Sofia.
Pòrtic descobert d'entrada, possiblement una reforma del primitiu nàrtex
Detall del minaret
L'antic absis de l'església, avui zona on es situa el mihrab i el mimbar (a la dreta)
Galeria alta
Sortosament l'accés a la galeria superior estava obert, i això em va permetre de fer fotos especialment dels elements ornamentals esculpits que han sobreviscut de l'època bizantina i que no es veuen gairebé des de la part baixa de la sala de pregària
Sala de pregària des de la galeria alta
Detalls de les inscripcions i dels elements decoratius esculpits, i amb restes de policromia, de la motllura de la galeria superior
Em va fer gràcia aquesta inscripció amb el nom de l'emperador "Iouctiniano" que, tot i estar escrita en caràcters llatins, conserva el diftong "ou" igual a "u" característic del grec. Efectes de la diglòssia de l'Imperi ...
Em va fer gràcia aquesta inscripció amb el nom de l'emperador "Iouctiniano" que, tot i estar escrita en caràcters llatins, conserva el diftong "ou" igual a "u" característic del grec. Efectes de la diglòssia de l'Imperi ...
A la part exterior es poden veure els característics edificis i altres elements complementaris afegits en època otomana i que habitualment es troben en proximitat de les mesquites, com són les escoles coràniques o madrasses, els menjadors de caritat o els cementiris.
Ximeneies de les cuines annexes al menjador de caritat de la mesquita
El petit cementiri de la mesquita
Antic Monestir de Constantinos Lipos, avui Mesquita Isa Fenari
Aquest antic monestir va ser una fundació patrocinada per Constantinos Lipos, almirall de la flota bizantina, sota l'advocació de la Theotokos Panachrantos (Immaculada Mare de Déu), tot i que popularment la gent coneixia el monestir pel nom del seu patrocinador i fundador. El convent va ser inaugurat l'any 908 en presència de l'emperador Lleó VI i ben aviat va arribar a ser un dels mes grans i importants de Constantinoble.
Al segle XIII l'emperadriu Teodora, esposa de Miquel VIII Paleòleg, va fer construir una nova església sota l'advocació de Sant Joan Baptista al sud del convent de Constantinos Lipos, amb la qual cosa els dos edificis acabarien units en una sola estructura.
Després de la conquesta l'església de San Joan Baptista es va convertir en una petita mesquita amb el seu corresponent minaret.
Al segle XIII l'emperadriu Teodora, esposa de Miquel VIII Paleòleg, va fer construir una nova església sota l'advocació de Sant Joan Baptista al sud del convent de Constantinos Lipos, amb la qual cosa els dos edificis acabarien units en una sola estructura.
Després de la conquesta l'església de San Joan Baptista es va convertir en una petita mesquita amb el seu corresponent minaret.
Cúpula de l'església del primitiu convent fundat per Constantino Lipos
Cúpula de l'església de l'antiga església de Sant Joan Baptista
L'antic absis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada