Ahir es presentava a l'Auditori la versió de concert de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini. Sincerament, em va impressionar la interpretació de l'enorme conjunt format per l'OCB ampliada i els Cors Madrigal, Polifònica de Puig-Reig i Veus-Amics de la Unió, així com un excepcional planter de solistes vocals que, en la vetllada d'ahir, estava integrat per Jennifer Wilson (Turandot) Elena Pankratova (Liù), Simon O'Neill (Calaf) Joan Cabero (l'Emperador Altoum) amb Carlos Daza, Jordi Casanovas i Beñat Egiarte en els papers de Ping, Pang i Pong, respectivament, amb la direcció de Kazushi Ono, titular de l'Orquestra.
L'escenari de l'Auditori segons abans de la sortida dels solistes i del director de l'OCB
Tots van estar bé o molt bé, especialment la soprano Jennifer Wilson, amb una veu molt potent molt apropiada per a les heroïnes wagnerianes va ser un descobriment per mi. Correcte el tenor Simon O'Neill, que no em va agradar gaire en la molt coneguda ària Nessun dorma; i molt i molt be -potser va ser la triomfadora de la nit- Elena Pankratova en el seu rol de Liù. Orquestra molt compenetrada formant un bloc sonor impressionant, i magnifiques i molt ben conjuntades les masses corals que tenen un paper molt important en aquesta obra pòstuma de Puccini que el compositoir va deixar inacabada. L'audició d'aquesta òpera em deixa amb ganes de tornar a veure-la, però en versió escènica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada