Explobloc: Retorn a Istambul XIV. Els barris de Fanar i Balat

En la meva anterior visita a Istambul, molt centrada en els monuments més convencionals i coneguts, no vaig estar en aquests dos barris de llarga tradició històrica. on encara es conserven rastres de les diverses ètnies i cultures que van conviure a Istambul després de la conquesta de la ciutat per part dels turcs otomans.

He reservat el matí de diumenge per fer una visita als barris de Fanar (o Fener, en turc) i Balat que pràcticament confonen els seus límits en un dels turons i baixen per la seva vessant fins arribar al Corn d'Or. Vull assistir a la celebració de la Divina Litúrgia, o Missa segons el ritus catòlic llatí, a la que suposo que també assistirà una part de la petita colònia d'ètnia grega -diuen que no arriba a 3.000- que encara resta a Istambul.

Surto de l'hotel i vaig a buscar un taxi, doncs s'em fa tard per l'inici de la Divina Litúrgia. Vaig a Sirkeci, perquè pels voltants de l'hotel no trobo cap taxi lliure. M'acosto al primer que veig i li dic al conductor que vull anar a Fanar, al Rum Patrikhanesi o sigui, literalment en turc, Patriarcat dels Romans. Pujo i veig que l'home no engega el taxímetre. En anglès li dic que l'engegui, please. Em diu que no, que la carrera són 60 LIT i li dic que no. Em baixo i busco un altre taxi. Aquest sí que posa el taxímetre i 10 minuts més tard arribem: 30 LIT amb la propina. O sigui, 5 Euros. Són tres quarts de deu del mati.

La gent va arribant a l'entrada de l'església patriarcal de Sant Jordi, seu del Patriarcat de Constantinoble.

A l'entrada hi ha un control de seguretat amb detector de metalls i un cop passat aquest punt es puja una escala que dona accés al pati del recinte.

Després de la conversió en mesquita de la basílica de Santa Sofia, el Patriarcat es va traslladas inicialment a l'església dels Sants Apòstols, i posteriorment, a la de Pammakaristos. La catedral patriarcal de Sant Jordi data de principis del segle XVII, quan el Patriarcat va haver de deixar l'església de Pammakaristos en ser convertida en mesquita. L'edifici és de dimensions modestes en compliment de les lleis otomanes al respecte que imposaven als edificis de les comunitats no islàmiques de l'Imperi un tamany inferior als corresponents musulmans, es a dir en aquest cas, a les mesquites.

A la façana domina l'àliga bicèfala bizantina

Els edificis de les dependències del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, primat de l'Església Ortodoxa

Són poc més de les deu del matí quan entro. Encara hi ha poca gent, però els oficis han començat a les nou, amb tot un seguit d'antífones i lletanies cantades que precedeixen la celebració eucarística.

Interior de l'església de Sant Jordi

L'Iconostasi

Detall d'una icona

Icona de la Theotokos, o Mare de Déu

Surto de l'ésglésia quan ja comença a omplir-se i alguns fidels han de seguir els oficis dempeus, darrere dels setials laterals. Tot plegat no crec que hi hagin més de 100 persones, tot i que fora encara es veu gent que vol entrar i altra que està entrant al pati.

Vista lateral del Patriarcat. A baix a la dreta es veu el control de seguretat a l'entrada

Una mica més amunt, una escola de la comunitat grega buida i tancada de fa molt temps

I encara més amunt el Rum Lisesi de Fanar, en turc literalment Institut d'Ensenyament dels Romans, depenent del Patriarcat i en funcionament i obert no només pels docents d'ètnia grega, sino també a nois i noies d'altres comunitats. L'ensenyament és obligatori fer-lo en turc, tot i que poden haver classes de grec.

Institut d'Ensenyament del Patriarcat Ortodox de Constantinoble

Tot seguit un passeig per Fanar i Balat. El primer era el barri tradicional grec, on va ser confinats els ciutadans de cultura helènica després de la conquesta. El segon, era preferentment el barri dels jueus. Els anys cinquanta del segle passat van marcar l'exili de la major part de grecs que van abandonar les seves cases per marxar a altres barris de la ciutat, o emigrar a Grècia. No obstant es calcula que a Fanar encara hi viuen uns pocs centenars de grecs, en general els més humils i amb escassos recursos per canviar de barri o marxar del país.

Fanar està de moda i cada cop es restauren més cases antigues, o que estaven abandonades i en estat ruinós

De tant en tant encara es veuen cases en ruïna. A la part de dalt es veu l'església ortodoxa de Aghio Yorgi Potiras

L'església de Aghio Yorgi Potiras de la comunitat grega

La petita església anomenada Santa María dels Mongols té la particularitat de ser l'única església ortodoxa grega d'Istanbul que mai ha tingut una funció diferent a la de temple cristià. Mai ha estat una mesquita, gràcies als privilegis d'immunitat atorgats per diversos soldans que l'eximiren de ser dedicada a cap altra finalitat.